Escric aquest article hores abans que els col·legis electorals obrin les portes a la llibertat, a la dignitat i a la determinació. Ningú, ni tan sols l’inquilí de la Moncloa, sap del cert què és el que passarà avui diumenge. Mai fins ara l’Estat espanyol havia estat tan feble, mostrant, sense cap mena de complexe, tanta por a desintegrar-se. Els xous de la Guàrdia Civil, els vaixells carregats de piolins, les maniobres militars arreu del territori, les filtracions, els rumors, el tancament de l’espai aeri… ha estat l’última ganyota de qui pretenia aixafar-nos i ha acabat per cavar-se la seva pròpia tomba. Cada detenció, intervenció, tancament de web, ordre judicial i acta de requisa, ha estat una palada de terra sobre el seu taüt. Ningú sap què passarà demà però una cosa sí que és clara: la ruptura irreparable entre Catalunya i Espanya ja s’ha produït fins i tot abans de votar.
Són dies d’optimisme i d’alegria malgrat la barbàrie de qui només coneix la repressió, l’odi i la censura. Mai fins avui havia vist tanta joia al carrers, tanta unitat i tanta fermesa. No tinc paraules per expressar el que sento com a independentista convençut des de que vaig prendre consciència de país. Passi el que passi demà, mai estaré prou agraït a tots aquells que ho han fet possible.
Gràcies a els entitats —ANC, Òmnium i tantes altres— per germinar la llavor de la rebel·lia. Gràcies per empènyer en una sola direcció quan el vent bufava de cara i quan tot es veia perdut. Gràcies als anònims incansables, als voluntaris de la llibertat que insistentment han fet el que calgués perquè tot funcionés com un rellotge. Gràcies també als partits, que per primer cop a al història han aparcat els seus interessos legítims per anteposar un objectiu comú, inajornable. Gràcies a tots els que heu teixit llaços per cultivar aquesta unitat imprescindible que ens ha dut fins aquí. Gràcies a tots aquells que us heu compromès en la llibertat, ja sigui per vosaltres, pels vostres fills o per la memòria dels que ens han deixat.
Gràcies també als que, sense tenir gens clar això de fer una república, han lluitat a primera línia com els més convençuts dels independentistes. Gràcies als regidors, diputats, consellers i tots els membres del Govern que ho heu fet possible, gràcies per escoltar-nos, per ser-hi quan ha calgut i per no fer mai ni un pas enrere tot i les inhabilitacions, les detencions i les multes. Gràcies als funcionaris que malgrat les amenaces ni heu cedit ni cedireu. Gràcies als joves per la vostra energia desbordant, gràcies als avis per la serena experiència que ens heu regalat. Gràcies als veïns que heu vetllat les urnes. Gràcies, també, als que heu tret les portes dels col·legis electorals perquè la llibertat ni es precinta ni es clausura. I també cal dir-ho i amb el cap ben alt perquè sense ell això tampoc hauria estat possible. Gràcies president Puigdemont, la vostra dignitat quedarà per sempre més gravada als cors de tots els catalans.
Sortim als carrers, omplim les urnes de llibertat i donem-nos les mans, perquè entre tots ho hem fet possible. De tot cor i mil cops us ho dic: gràcies, gràcies, gràcies…
