La decisió d’Artur Mas de renunciar a la presidència, i fer-ho com a servei al país, és un gest inusual en la política. Mas ha passat la prova del judici de Salomó, narrat al Llibre dels Reis, aquell que explica que la veritat està del cantó de qui està diposat a fer un sacrifici personal. Mas ho ha fet aquest dissabte, i la decisió és d’una generositat indiscutible perquè permet al país sortir del que era un atzucac desastrós.
El procés sobiranista ha comptat amb la participació de centenars de milers de persones, però en política sempre hi ha algú que està al capdavant i n’assumeix les responsabilitats, i aquesta persona era fins ara Artur Mas. Catalunya no havia arribat mai tan lluny en l’aposta d’autogovern com durant la presidència de Mas. Mai no havia aixecat tant el llistó en els darrers 300 anys, mai s’havia acostat tant a la independència.
Una altra evidència que s’han fet bé les coses és que l’Estat no ha pogut aturar el procés. I això és una cosa que ha aconseguit en particular l’actual president. Segons quins moviments hagués fet Mas, l’Estat hauria guanyat la partida ja fa mesos, però no ha estat així. Si l’intent ara fracassava era per raons internes catalanes, per la complicada correlació de forces, per la fragmentació política independentista. Però el govern espanyol no hi hauria tingut a la pràctica gaire a veure, per no dir gens. L’Estat no ha pogut frenar el procés independentista ni amb mesures jurídiques, ni amb l’ofec financer, ni amb els episodis de guerra bruta informativa. I això no hauria estat possible sense una estratègia sòlida com la que ha impulsat Mas.
Finalment no hem malgastat la carta preuada que el procés s’ha fet sense ni gota de violència. Un procés de tanta magnitud com el que ha viscut aquests anys Catalunya no ha trencat ni una paperera. En això hi ha tingut el protagonisme tothom, des de la ciutadania a totes les formacions polítiques. La bona imatge que ha representat aquesta manera de fer catalana ha impactat a nivell internacional, i amb la decisió ara de Mas podrà continuar, queda preservada.
Amb la decisió política d’aquest dissabte, Mas passa a la història. I per la seva generositat, tan exòtica en la política, avui cal dir gràcies president.
