Les darreres declaracions del president de la Generalitat són d’agrair perquè ens mostra veritablement el que és: el secretari general dels socialistes.
Un país no pot anar bé si el seu màxim representant fa d’una altra cosa. Aquí tenim un motiu per usar la paraula que tant li agrada: desafecció. El president Montilla és el president de tots els catalans, i hauria de donar resposta al sentiment que manifesta tota la ciutadania. Però aquest no és el seu paper, per això s’oposa a les llistes obertes o semi obertes com ha proposat Artur Mas.
Per a José Montilla que els índex d’abstenció siguin cada cop més alts és una bona notícia, així només voten els seus. La seva mentalitat és de règim stalinista: control absolut, per això mateix vol triar qui es present a sota les seves sigles. Per aquesta mateixa raó Santa Coloma de Gramenet encara no té alcalde, com si l’equip actual no fos capaç de trobar el relleu, cosa natural en tot ajuntament democràtic. No, necessiten que el Partit marqui exactament quina persona el substituirà, i porten dies, no sé què deuen estar esperant ni què rumien mentrestant, però de transparent, res de res.
I també voldria mostrar gratitud perquè ens ha aclarit el tema de la seva esposa: ell no vol un “florero”. No sé què entén exactament per “florero” l’exalcalde de Cornellà, però en tot cas, essent president de la Generalitat, la seva senyora hauria d’exercir la seva professió sense necessitat d’ocupar càrrecs polítics. Que els tenia d’abans? Abans no era la dona del president de la Generalitat de Catalunya, en tot cas ser la presidenta de l’àrea d’Urbanisme de la totpoderosa Diputació suposa una capacitat de prendre decisions en el territori que no casa bé amb la dona de qui ha de governar tots els catalans; òbviament dins del seu mateix partit, no se li pot tenir tampoc la mateixa consideració que si el seu espòs fos només secretari general La responsabilitat del seu marit la situa en una posició per sobre de la resta dels seus companys, tan regidors com càrrecs polítics de la Diputació de Barcelona, i més tenint en compte el magnífic pressupost que gestiona sense tenir tasques de govern.
Tot plegat fa lleig, no contribueix gens a la tranquil•litat i confiança que s’espera dels ciutadans envers les seves institucions. És normal (tot i que no sembla competent) que un conseller o un alcalde estigui en no sé quants organismes públics en qualitat de representant. El que no és de rebut és que els ocupi la dona del president de la Generalitat ja que la presidència del govern suposa un plus de representativitat, i això afecta tota la ciutadania de Catalunya.
Tampoc és bonic que el president de la Diputació i possible alcalde de Santa Coloma, el senyor Foguet, sigui el marit de l’exalcaldessa Manuela de Madre; la veritat, sembla que ells s’ho coguin i ells s’ho pastin. La política significa també sacrifici i generositat, renunciar a coses de les que un ciutadà normal i corrent té perfecte dret. No es tracta de legislar, complir normatives i regulacions: la grandesa d’un polític consisteix en convertir les virtuts privades en un benefici públic.
