Gràcies Max Cahner

"Ha estat el conseller de Cultura que s'ha acostat més a la manera de fer d'Enric Prat de la Riba"

Max Cahner ha estat un dels grans consellers de Cultura que ha tingut el país, el que s'ha acostat més a la manera de fer d'Enric Prat de la Riba. Cahner portava al cap les estructures d'Estat que necessitava Catalunya en matèria cultural, amb una visió nacional que bevia del noucentisme, i la va portar a terme. Va situar les bases de la xarxa de biblioteques i de museus, i va posar en marxa el Teatre Nacional de Catalunya, l'Arxiu Nacional, l'Auditori, i la Filmoteca, així com la primera llei del català. Va definir també com havia de ser el MNAC. Abans havia tirat endavant l'Enciclopèdia Catalana, les investigacions filològiques de Joan Coromines, Edicions 62 i la revista Serra d'Or, a més de la Universitat Catalana d'Estiu. Pertanyia a una família d'origen jueu per part de pare que va haver de fugir d'Alemanya per la persecució nazi, i a l'arribar a Barcelona és va integrar de pla en el moviment catalanista. Cahner era un erudit, una persona de fort caràcter, i un gran coneixedor del país. Va ser també en aquest aspecte el gran defensor des de Barcelona de l'autonomia per a la Vall d'Aran i de la recuperació de les institucions araneses. L'exconseller deia que els pescadors alemanys maldaven per tornar a casa abans de la Bàltica no glacés, una metàfora que després va usar Jordi Pujol per remarcar l'oportunitat política. Doncs això: Cahner és un dels que va posar els fonaments perquè Catalunya no tingui la Bàltica permanentment glaçada, perquè el país ara tingui la gran oportunitat que no pot desaprofitar.

 
 

Comentaris