El cineasta francès Olivier Dahan, que fa set anys recreava la vida d’Édith Piaf amb la magnífica “La vie en rose”, torna a enfrontar la vida d’un potent personatge femení real: Grace Kelly
La història ens situa a l’any 1961, sis anys després que la triomfal actriu de Hollywood renunciés a la seva carrera per casar-se amb el príncep Rainer de Mònaco. Enmig d’una intensa crisi matrimonial i d’un conflicte internacional del principat amb França, Alfred Hitchcock li ofereix una nova oportunitat al cinema: interpretar el paper protagonista de Marnie, la ladrona.
Tot i comptar amb un acurat i elegant apartat visual que aconsegueix apropar-nos estèticament a l’ambient de la història, Grace de Mònaco esbossa de manera molt superficial els conflictes interns de Grace Kelly, desaprofitant la riquesa d’un material biogràfic summament dens.
El dibuix caricaturesc i simplista de molts personatges (sobretot del príncep Rainer, interpretat per un àton i inversemblant Tim Roth) acompanya un sentiment de santificació a tota costa de la figura de Kelly que, d’altra banda, amb una Nicole Kidman d’expressió petrificada i sobrepassant excessivament l’edat del personatge que interpreta, ajuda a completar la sensació d’absurditat que transpira cada instant de la pel·lícula.
Pomposa, construïda a través d’infinitat de tòpics i sense vitalitat a nivell dramàtic, aquesta edulcorada visió d’un gran personatge converteix el que podria haver estat un apassionant drama en una convencional experiència telefilmesca.
Grace de Mónaco
Títol original: Grace of Monaco
França-USA-Bèlgica-Itàlia, 2014
Direcció: Olivier Dahan.
Guió: Arash Amel.
Actors: Nicole Kidman, Tim Roth, Frank Langella, Paz Vega, Milo Ventimiglia, Derek Jacobi.
Durada: 113 minuts
