Governar les coses

"Reduir la democràcia al vot té aquestes conseqüències"

Aquesta setmana hem sabut que s’inaugura una nova estació de la línia 10 del metro a Barcelona, o que s’ha provat a la darrera reunió del consell de Govern la reducció de les taxes universitàries per al curs que ve (encara hi queda!) Són dues primeres dades sobre el govern de les coses des de fa molt de temps a Catalunya, almenys pel que fa a la seva repercussió mediàtica, que és al final el que compta, perquè tot el que no surt als mitjans de comunicació sembla no existir.

A la paràlisi provocada en el conjunt d’Espanya per dues convocatòries electorals s’ha de sumar a casa nostra la persistent manca d’iniciatives socials i econòmiques d’un govern capficat  amb les conseqüències jurídic-polítiques  d’un fallit procés. A poc a poc, però, s’han de refer les condicions de governabilitat, i vull creure que els anuncis sobre estacions i matrícules, sumats a una convenient dada del CEO sobre el refredament de l’independentisme a nivells anteriors a l’1 d’octubre, anuncien un possibilisme polític, sobretot d’ERC, a to amb un govern de coalició espanyol que previsiblement intentarà desencallar el que ja anomena com “conflicte polític”. Sembla ser que l’enquesta endegada per la Universitat de Lleida sobre el grau d’adhesió al moviment independentista per part dels estudiants menors d’edat tenia el seu origen en el Ministeri d’Educació, la qual cosa vol dir que, més enllà de la possibilitat legal de fer un referèndum, a Madrid estan realment interessats en conèixer-ne les dades reals. I no és una frivolitat.

 

Però quan el CEO anuncia un independentisme minvant, tot i que poc i discordant de les dades electorals, vol dir que el Govern de la Generalitat sintonitza amb el carrer o que aspira a condicionar-ho? Tant se val. Potser sigui aquesta una bona dada. L’altra és que Amnistia internacional sembla haver emès un informe criticant la condemna dels Jordi Sánchez i Jordi Cuixart en el judici pels fets de setembre i octubre de 2017. I és bona dada, perquè no ho fa referint-se a la manca de perícia dels jutges, ans a la indefinició del tipus penal, és a dir, en una crítica velada al poder legislatiu. Un poder legislatiu que amb amples majories, va provar la norma penal ara criticada. Ben cert és que s’hagués pogut provocar per part dels jutges una qüestió d’inconstitucionalitat, però tampoc les defenses la van demanar. El cas és que amb la crítica d’Amnistia al tipus penal de sedició en el Codi espanyol es recorda que majories de representants també es poden equivocar. Reduir la democràcia al vot té aquestes conseqüències. I altres, com és el fet de haver tingut abandonat durant tant de temps el govern de les coses, que vol dir el de la quotidianitat de les persones.

 

Comentaris (2)
Ganxet Fa 23 dies
Clar, el govern de les coses vol dir anar administrant la misèria amb permís de l'amo castellà i en el seu benefici mentre la gent d'aquí es va ensorrant poc a poc en la misèria com a membre d'un estat fallit.
Europeu Fa 25 dies
!!!???