Un govern bonic però dèbil a Madrid

"El govern de Sánchez esdevindrà aviat el bo de la pel·lícula, no per mèrits propis, sinó gràcies a la ultradreta"

Quin de tots els Sánchez és el que ha estat investit president del govern espanyol? Ho veurem en pocs mesos, quan s’apaguin els ecos del castell de focs que està a punt de començar. Com diu el monarca i líder del bloc ultranacionalista espanyol: «El dolor viene después».

Sánchez sabrà començar bé i llançar uns quants coets d’aquells que et deixen amb la boca oberta quan omplen el cel d’espurnes de tots els colors: oooooohhhhh! És un autèntic especialista en la complexa matèria política anomenada «generació d’esperances». Ningú no se’l creu gaire, perquè ha demostrat ser volàtil i contradictori, però moltíssima gent té ganes que les coses li surtin almenys una mica bé.

Potser no ho diem en veu alta ni de forma clara, perquè ja ens hem escaldat unes quantes vegades, però sí, en el fons desitgem que se’n surti. Una altra cosa és que pugui.

En qualsevol cas, li auguro un bon començament, perquè segur que té preparada una estratègia a curt termini, fràgil però espectacular. El primer serà un govern bonic, que està construint amb tota mena de precaucions per evitar un altre cas com el de Máximo Huerta: sap que investigaran amb lupa tots els seus ministres. El govern bonic serà un missatge bonic, farcit de bones intencions, de progressisme light, i amb algun toc de radicalisme inofensiu, sense passar-se de la ratlla. Oooooohhh, direm tots, admirats per tanta meravella i una bona dosi de focs artificials.

Podem esperar, segurament, una primera bateria de mesures socials sorolloses i atractives, més superficials que efectives, en àmbits com el laboral, la violència contra les dones o la igualtat. També hauran de fer alguna cosa vistosa en habitatge, però sense tocar en profunditat els fonaments del sistema financer-immobiliari que és la clau del poder econòmic a Espanya.

I, per descomptat, alguna cosa hauran de fer amb Catalunya. Un canvi de to el podem donar per segur. De bones paraules no en faltaran. I algun gest també. Així guanyaran temps i embolicaran la troca mentre pensen com guanyar més temps. No tenen marge per a gaire més que això, perquè no està clar ni tan sols que els deixin fer això.

 

Un govern feble i assetjat a Madrid, un govern dividit a Catalunya, un bloc independentista fracturat per les tensions partidistes... algú es pot creure que en aquestes condicions es pot trobar una sortida temporal mínimament raonable al conflicte entre Catalunya i Espanya?

És possible que passem uns quants mesos entretinguts amb l’escenificació d’un diàleg i una suavització de la política de por, càstig i repressió. No oblidem que aquesta estratègia de l’Estat respon a decisions polítiques, executades a través d’un poder judicial entusiasta, però 100% polítiques. La justícia no és autònoma, està fent política no democràtica: és a dir, política al capdavall. I el govern Sánchez tindrà infinites limitacions per canviar significativament aquesta política.

El bloc d’ultradreta ultranacionalista format per PP, Vox i Ciudadanos no permetrà que es moguin ni un mil·límetre. Cert que això farà més simpàtic el govern de Pedro Sánchez, que esdevindrà aviat el bo de la pel·lícula, no tant per mèrits propis com per repugnància davant l’assetjament de la ultradreta, però difícilment podrà obrir joc de veritat i buscar una sortida democràtica al conflicte. Ni té marge per fer-ho ni el seu projecte polític va molt més enllà de pacificar una mica la situació i oferir algunes engrunes. Per altra banda, tampoc no té un mandat clar, ni l’ha buscat.

De manera que l’únic que en traurem de tot plegat és comprovar el que ja sabem: que per la via del diàleg no anirem gaire més enllà ni desencallarem el bloqueig democràtic de l’Estat espanyol. Serà una versió light, més amable, del «cuanto peor, mejor», però arribarem al mateix lloc. És a dir, exactament al mateix punt en el qual estem ara.

 

Comentaris