Gol de Zapatero i de Basté

"El pla Zapatero (si és un pla i si representa algú) es basa en una condició fonamental: la rendició de l’independentisme."

Gol sí, però a quina porteria? I quin és el partit que s’està jugant? Ho anirem veient. De moment, tenim clarament un puntàs de Zapatero, en una sorprenent jugada dibuixada per «can Basté» i RAC1. Sí, alguns ja diuen que ni cas, però no feu cas de què no facin cas, perquè pel mig hi ha dosis massives de pur teatre i les coses, per sota de la taula, es van movent.

Per la relativa indiferència que ha generat, hom diria que és la cosa més normal del món que un expresident espanyol plantegi un escenari de negociació que s’allunya de la ja clàssica política repressiva a través de l’abús de la llei i de la justícia. Tanmateix, és una novetat, situada a mig camí entre el globus sonda i l’opinió personal d’un polític que té un punt d’exòtic, que va una mica per lliure i que juga un joc difícil de definir, ni molt ortodox ni massa heterodox.

El pla Zapatero (si és un pla i si representa algú) es basa en una condició fonamental: la rendició de l’independentisme. Segurament acceptaria una rendició amb una escenografia digna, suau, no caldria anar de genolls en processó fins a la Moncloa i el Congrés i després petonejar l’exemplar incorrupte de la Constitució del 78.

Agradarà més o menys, però és un pla.

Com sol passar amb totes les rendicions incondicionals, Zapatero exigeix un acte de fe suprem: voteu sí a Sánchez i al PSOE. Feu-ho a canvi de res, amagueu-vos, no digueu res, no emboliqueu la troca. Però si ho feu, la vostra fe serà recompensada magnànimament en el futur.

Mentrestant, Borrell pren el pèl una mica més encara als seus votants i renuncia a ser eurodiputat, en nom del bé suprem de la pàtria... i de les seves opcions a ocupar un lloc clau a Europa, des d’on podria bloquejar definitivament el «front exterior» dels exiliats en funció dels equilibris de poder entre els grans Estats.

El plantejament de Zapatero té tots els ingredients d’una «operació d’Estat».

Primer, una vaga promesa d’estudiar indults, si els presos (i futurs condemnats) els demanen. Exigeix, doncs, un gest d’acceptació, d’humiliació i de penediment. I introdueix un element interessant: troba que l’acusació de «colpistes» és discutible. No accepta «presos polítics», però introdueix matisos interessants.

Segon: demana, a més de posar gratis en verd el semàfor per a Sánchez, que Felipe VI quedi al marge. Zapatero suggereix que si algú pot obrir l’aixeta és el rei: no el feu emprenyar, que ell és l’estrateg en cap de tota l’operació, des del 2017 fins ara.

Tercer, deixa Puigdemont al marge de la solució per als presos polítics. El situa en el camp de joc, insinua clarament que l’Estat espanyol no el té controlat, però no planteja encara cap proposta. Massa aviat o massa difícil? Es fa difícil de dir. En qualsevol cas, reconeix que no el tenen dominat ni vençut.

 

Quart, la clàssica oferta d’afectes, reconeixements i altres galindaines a dojo, com si això fos una qüestió sentimental i no una crisi política i constitucional d’una gravetat extrema per a Espanya.

Zapatero no és el relator, no actua com un missatger oficial, però acaba de posar les bases per a un relat.

És evident que parla, tot i que va per lliure per no prendre-hi mal, en nom de la millor Espanya, la qual cosa no la fa bona: només és menys dolenta, menys brutal, que l’altra, la del tripartit de dretes.

Zapatero planteja la rendició i no ofereix gran cosa a canvi, però no aspira a la derrota total ni a l’extermini polític.

Qui vulgui una oferta, que no digui més que no existeix o que encara l’està esperant. Zapatero, al seu aire, assumint certs riscos i fent mèrits per al Nobel de la Pau (ETA, Veneçuela, Catalunya...) ha presentat un esbós força aproximat, enmig d’un silenci aclaparador a Catalunya i el ja clàssic bombardeig des del nacionalisme espanyol més extremista.

Una certa Espanya mou fitxa i aquí és com si no passés res: seguim instal·lats en la tècnica del pòquer «de farol», que, com ja sabem, ha donat fins ara resultats certament espectaculars... En qualsevol cas, aquest és el marc que es dibuixa des d’una de les meitats del poder madrileny. Esperar-ne més és somiar truites. I quedar-se només en això equival a renunciar a tot. Serem capaços de fer dues coses al mateix temps, dues coses contràries, sense trencar-nos? Aquesta és la qüestió.

 

Comentaris (10)
JordiP Fa 2 mesos
Words, words, words. Més val un "Té" que dos "Et donaré". Com diuen a Castella els burladors, "Prometella hasta metella y, tras haberla metido, olvidar lo prometido". I no canvien mai: tú vótame y te recompensaré debidamente. Ja.
Anna Fa 2 mesos
Busco residència a Andorra. Farta de tantes bestieses
xup Fa 2 mesos
pobre Zapatero, pensa que tots son com ell, el nas l,hi creix com al pinotxo, i al Baste per portar-lo al seu programa, be seguin les ordres del geperut (que no de Notre Dame)
Francesc Fa 2 mesos
Zapatero: "apoyaré...". Sisplau no perdem el temps amb bestieses. Dignitat. Estratégia. L'únic diàleg vàlid que pot haver-hi és entre Junqueras i Puigdemont per sortir de la gàbia d'un ex-imperi que cau a pedassos. Tot lo demés són excuses de polítics apoltronats. Ai! Si Batista i Roca aixequés el cap! Salut i República.
GROC Fa 2 mesos
Aprovechando que el Ebro pasa por Zaragoza De que vas.... i Fat Boy ,treien tota la seva mala baba per menysprear a Junqueras i ERC. Comportamens dignas de VOX
Toni2019 Fa 2 mesos
Sembla que el senyor Rovira és dels que s’entesta a no aprendre res...
David Fa 2 mesos
Aquest és el que ja ens va pendre el pèl amb allò de "apoyaré el estatuto que salga del Parlament de Catalunya"..... Després els nostres polítics ens enreden a nosaltres i apa, així estem.
De que va en realitat aixó del ZP Fa 2 mesos
No va per ací. ZP el que fa es pressió sobre C's. Ve a dir que si no donen suport al PSOE, aquest haurà d'emprar els vots sobiranistes (a mes, ERC frisa per regalar els seus vots pidolant l'indult. Quo vadis, ERC?)
Fat Boy Fa 2 mesos
Potser es d'aixo que van parlar amb el Mossen Junqueras.
Cada vegada que es veuen perduts, es trauen de la manuga el dialeg Fa 2 mesos
Es quant no em d’afluixar. Si ho fem, s’acaba el dialeg.