Geografies del 21-D

"A Catalunya no deixa de ser curiós que cada elecció, sigui municipal, autonòmica, general o europea, la societat catalana elabora una geografia diversa, una cartografia característica per cada procés electoral"

Una de les coses més interessants, des del punt de vista geogràfic, quan hi ha unes eleccions és veure la disposició territorial del vots, cartografiar les dades electorals.

 

A Catalunya no deixa de ser curiós que cada elecció, sigui municipal, autonòmica, general o europea, la societat catalana elabora una geografia diversa, una cartografia característica per cada procés electoral.

 

En el cas d'aquestes eleccions del dia 21D han dibuixat clarament dues grans geografies. Aquestes dues geografies no deixen de ser el reflex territorialitzat dels blocs que s'enfrontaven en aquestes eleccions.

 

Tot i que el mapa sempre tendeix a un lleuger engany, a una simplificació per fer comprensible la informació que es vol transmetre, el mapa d'aquest 21D marca clarament el límit de les dues Catalunya; la que tendeix al unionisme i la que té una voluntat sobiranista i d'emancipació nacional.

 

Des d'un punt de vista de la geografia catalana, podem veure ben diferenciada dues zones. La zona metropolitana, que coincideix amb la zona costanera que des de Cambrils arriba a Blanes passant per Barcelona, amb un únic enclave sobiranista que coincideix grosso modo amb la part central  de la comarca del Maresme. Aquesta zona metropolitana és on l'unionisme manifesta la seva territorialitat, podien definir aquest territori com la Megalòpoli unionista de Catalunya

 

Entrant més en detall a la circumscripció de Barcelona, el vot unionista es va imposar en nombre però no en territori. Les Vegueries del Penedès i la Vegueria de la Catalunya Central, conjuntament amb la part del Maresme que comentàvem anteriorment, són el contrapès sobiranista al domini unionista a la circumscripció. 

 

 

Al mateix temps, a la circumscripció de Tarragona, la zona costanera entre Cambrils i Cunit, la més poblada, determina el domini unionista a la província. Són les zones interiors de la Vegueria del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre les que fan de contrapès sobiranista a la circumscripció. La majoria de la comarca del Baix Penedès ha funcionat en clau barcelonina, el que demostra com funcionalment i sociològicament aquesta comarca és més Barcelona que no pas Tarragona.

 

Les circumscripcions de Lleida i Girona, el vot sobiranista és el gran dominador, i només queda contraposat al unionisme als grans pols urbans com les capitals provincials i entorns pròxims.

 

No deixa de ser curiós com també la Vall d'Aran respon en clau unionista, i dibuixa els seus límits comarcals clarament respecte a la resta la circumscripció de Lleida. També destaquen més tímidament, alguns feus unionistes en petits municipis dels extrems del país, com a la zona del Ebre i la zona de la frontera empordanesa.

 

Serà interessant veure si aquesta geografia electoral catalana es repeteix a les eleccions locals del 2019.

 

Comentaris