Gent

"Entre els uns i els altres s'ha dibuixat als ulls del món un país fort i potent"

Un país el fa la seva gent. La gent que diumenge sortirà al carrer a votar. I la gent que no sortirà. La gent que porta anys empenyent un procés polític sense defallir. I la que s'ho ha mirat amb escepticisme. Tots plegats amb respecte. Sense crispació. Sense tensió. O amb la temperatura imprescindible que imposa un debat d'aquest voltatge. Entre els uns i els altres s'ha dibuixat als ulls del món un país fort i potent. Modern, emprenedor, dinàmic, creatiu –molt creatiu-, contestatari, atrevit. Plural. Agosarat. Pulcre. Rigorós. Democràtic... Digne. Quina gent i quin país! Un debat d'una intensitat efervescent, una autèntica revolució al carrer, i ni un paper al terra, com descrivia de manera prou gràfica dimecres el president Mas.

Aquesta gent i aquesta societat s'ha trobat pel camí –ves, quins atzars té la història- amb un president i uns partits polítics disposats a posar-se al capdavant del procés. No els han tremolat les cames. O no ho ha semblat –tot i els moments de titubeig tàctic, que no han faltat-. Fins al dia d'avui. Tot plegat s'ha produït en un context de crisi econòmica i institucional que ha multiplicat la flama del descontentament, i en el marc d'un Estat massa encarcarat i noquejat per ser capaç d'articular una resposta a l'alçada del repte. Un còctel realment explosiu.

I amb tots aquests ingredients, arriba el 9N. Diumenge comença una nova etapa. I la gent i la política hauran de tornar a posicionar-s'hi. Conduir un país com aquest i en aquest context ha de provocar autèntic vertigen. Moments històrics, decisions històriques. Instants decisius, com tants d'altres que al llarg del temps van marcant el rumb dels països. El que passi aquest cap de setmana condicionarà la vida d'aquesta societat durant molt de temps.

Toca travessar un Rubicó. I un cop superat diumenge, passi el que passi, reaccioni com reaccioni el govern català i el govern de l'Estat, ens trobarem en una pantalla diferent. El moment és clau. Cap clar, fredor, serenitat, més astúcia i unitat. I al carrer, no pot ser d'una altra manera, ni un paper al terra. Perquè la gent -els uns i els altres- ha deixat el llistó molt amunt. Alea iacta est. Bon diumenge!

 
 

Comentaris