Generositat i bé comú

"Les contradiccions que hem d'afrontar són evidents. Quan més aviat les assumim, millor"

Per molta aparença de normalitat que es vulgui donar, resulta difícil escriure sabent que avui encara hi quatre conciutadans, tres dels quals diputats electes, injustament empresonats per defensar pacíficament i democràticament el lliure exercici del dret a vot i la llibertat de pensament. Cal recalcar incansablement aquesta greu anomalia que atempta radicalment contra els valors democràtics que pregonem tots diàriament. No només això, sinó que xoca de ple contra els pilars fonamentals del pensament republicà: la divisió del poder i el seu control, la participació política i ciutadana i la cerca del bé comú.

 

Amb el resultats finals del 21-D a la mà, m'atreveixo a llançar tres reflexions que haurien de guiar les línies generals de la propera legislatura. Primer, els partidaris de construir la República han obtingut una nova majoria absoluta al Parlament de Catalunya, amb una participació rècord del 79% del cens, i malgrat patir el joc brut d'un Estat repressiu i autoritari. Segon, el projecte republicà ha penetrat amb força a les zones urbanes del país, desmuntant així molts mites del sector dependentista. Tercer, l'ocupació de les institucions catalanes mitjançant el cop d'estat del 155 ha estat derrotada en vots i en escons, cosa que vol dir que les formacions contràries a aquest abús de poder tenen el deure de posar-se d'acord per recuperar, el més aviat possible, unes institucions ara mateix usurpades.

 

 

Dit això, les contradiccions que hem d'afrontar són evidents. Quan més aviat les assumim, millor. A hores d'ara, la plena restauració del Govern legítim és una tasca rocambolesca, per no dir contraproduent. Sabem perfectament que ens enfrontem a un Estat que no cedirà ni un mil·límetre en el terreny de la repressió. Més aviat al contrari, serà cada cop més ferotge. La classe política estatal i el seu poder actua sistemàticament amb un esperit humiliador i venjatiu. Malgrat tot, la República està proclamada, i només la podrem construir des de la màxima generositat i la perseverança, substituint el paternalisme clàssic per l'obertura d'un diàleg republicà tant ampli com sigui possible. Només ens en sortirem si tothom és capaç d'estendre la mà més enllà de la seva zona de confort.

 

Per tant, d'una banda, els Comuns han de decidir si la seva "clau" servirà per contribuir a la regeneració democràtica o per obrir novament les portes al règim socialmonàrquic i repressiu del 78. Hem arribat al punt on som avui perquè gent de procedència diferent i d'ideologies sovint diametralment oposades ha sabut fer pinya per defensar els principis democràtics davant de l'autoritarisme. Només podrem construir la República si cadascú de nosaltres, amb generositat i afecte, som capaços d'actuar com a teixidors de complicitats i no com uns hooligans. Només podrem construir la República si som lleials als valors republicans, tot fugint dels personalismes. Són temps que requereixen d'un lideratge més col·lectiu que no pas  personal. I això s'ha de poder copsar en el proper govern republicà.

 

 

Comentaris