Els resultats d’aquest 21D només poden ser gestionats des de la generositat. No és un dir. D’entrada, l’hostilitat evident entre Junts per Catalunya i ERC ha de donar pas a un acord que hauria de ser fàcil i ràpid, com correspon a l’esforç ininterromput d’unes bases socials de l’independentisme que porten molts anys mobilitzant-se i resistint l’assetjament de l’Estat, que va arribar a agredir físicament els votants del referèndum de l’1 d’octubre. Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i els seus estats majors han d’afegir la intel·ligència política al sacrifici personal. El mateix val per a la CUP, que haurà d’analitzar els resultats en funció de la capacitat de pacte que li han pressuposat els electors independentistes.
Però la generositat ha d’anar més enllà. La majoria independentista ha d’obrir un diàleg seriós amb Catalunya en Comú, perquè representa a un sector social valuós i radicalment democràtic. A més, els comuns encapçalen una institució de la importància de l’Ajuntament de Barcelona contra la qual no és possible avançar. I és imprescindible recuperar la relació amb el PSC, un partit de tradició catalanista que, tot i donar suport al 155, ha donat mostres de transversalitat durant la campanya. Miquel Iceta és un líder valuós que disposa d’una interlocució amb Madrid molt aprofitable en benefici del país.
I, costi el que costi, cal començar a explorar el diàleg amb Ciutadans. Inés Arrimadas ha estat la diputada més votada i això li atorga una legitimitat indiscutible. És cert que aquest nivell de participació demostra que l’unionisme mai no guanyarà a Catalunya, però també queda articulada una potent força política i social que mereix el respecte democràtic de l’independentisme. Generosament intel·ligents en direcció a una República inclusiva.
