José Manuel García-Margallo és un murri. Ho va demostrar ahir durant la fantàstica entrevista que li va fer la Mònica Terribas al Matí de Catalunya Ràdio. I és que malgrat les preguntes insistents de la periodista, com a gat vell que és en la matèria, el Ministre d’Afers Exteriors i de Cooperació en funcions va demostrar que sap perfectament com respondre i com no respondre les preguntes que li etziben. Així, el polític espanyol va saber marejar la perdiu sempre que va voler i va escapolir-se de totes les qüestions espinoses plantejades per la directora del programa. Però al mateix temps, també va respondre amb tota rotunditat, i amb la fatxenderia del qui se sap poderós, a algunes de les preguntes que feien referència a Catalunya. Hi ha qui creu, i amb raó, que García-Margallo és el més llest i el més estratega de tots els ministres de l’executiu de Mariano Rajoy.
¿És que calia esperar cap novetat o anunci per part de García-Margallo? Rotundament no. Però tampoc cal que els ministres es passegin per Catalunya per mofar-se del personal. I és que venir aquí per afirmar que Catalunya podria ser considerada una nació cultural o històrica sempre que això no impliqués reivindicar l’autodeterminació és ofensiu i només és propi d’algú que en aquests moments s’agrada molt. García-Margallo sap que el seu partit continuarà tenint un hoste d’honor a la Moncloa amb la inestimable ajuda del PSOE, el partit socialista en estat de descomposició.
Però aquesta no va ser l’única perla de la conversa de García-Margallo amb Mònica Terribas. García-Margallo va tornar a dir que: no hi pot haver referèndum sense modificació de la Constitució i que la cerca de dreceres ens durà per mal camí. En definitiva, el Ministre va exposar la via més autoritària de totes les que hi ha sota la capa del cel: aplicar la llei per sobre de la democràcia i recordar que la via de la secessió unilateral no és possible perquè les institucions internacionals no la reconeixeran. És obvi que cap dels integrants del govern de Mariano Rajoy, com tampoc els nous responsables del PSOE, no estan disposats a negociar res de res perquè per a ells Catalunya no és un subjecte polític. Més clar, l’aigua: “a mi Catalunya em pertany tant com a qualsevol altre espanyol”, García-Margallo dixit.
Malgrat això, la realitat és tossuda i sempre hi ha coincidències felices. I és que les paraules de García-Margallo, i la seva rotunda negativa a reconèixer el dret de decidir, van coincidir amb l’anunci, per part de Nicola Sturgeon, primera ministra escocesa, de la publicació de l’esborrany de projecte de llei que haurà de permetre el segon referèndum sobre la independència d’Escòcia. Ai las! Doncs ja ho tenim aquí! Aquesta és la resposta a tot plegat: hi ha Estats que permeten que els seus territoris puguin pronunciar-se sobre el seu futur i n’hi ha que no. Per tant, senyor Ministre, vostè pot explicar que al Regne Unit no hi ha constitució i que aquest fet afavoreix la cessió de competències des del Parlament de Westminster al Parlament de Holyrood, però la realitat és que, en breu, el món sencer tornarà a saber que hi ha estats democràtics i hi ha estats que encara tenen molta feina pendent. Endevina a quina llista posaran l’Estat espanyol?
