La crisi ha situat en una situació delicada el sistema financer. No a totes les entitats els ha afectat de la mateixa manera i no totes estan preparades per superar les dificultats amb capacitat per afrontar amb garanties i de forma competitiva els reptes de futur. Una manera de fer-ho és sumar esforços. Això és el que han decidit fer les caixes de Terrassa, Sabadell i Manlleu, que han formalitzat la primera – però possiblement no l’última- fusió d’entitats financeres. Segurament les ajudes que preveu el FROB ha estat un estímul afegit per prendre la decisió, però seria desitjable que en aquest i en altres possibles casos no hi hagi altres condicionants que distorsionin una decisió que s’hauria de fer a partir d’un càlcul econòmic i d’una consciència social. La tradicional debilitat financera catalana, la falta d’una gran entitat bancària de referència, ha estat un dèficit històric. Però possiblement ha estat també una de les condicions que han permès l’existència d’una estructura financera propera al territori i adequada a la implantació i la dimensió de les nostres empreses. Esperem poder dir el mateix al final d’aquest procés de reestructuració.
- CA
