FUNERAL DE TERCERA PER A CAROD

"No és gens estrany que Joan Puigcercós vulgui treure llast d'una nau que fa aigües des que ha tingut poder polític"

L'actual vicepresident del govern (càrrec copiat d'Espanya, doncs no n'hi ha cap tradició a la Generalitat) va camí de la morgue. Efectivament, a Carod se'l treuen de sobre sense contemplacions tal i com es va veure fa un any quan Puigcercós va deixar el govern per a dedicar-se a posar ordre dins el partit. Sobta que algú que s'ha passat tota la vida fent política es cregués allò de "un serà l'home de partit i l'altre de govern".

En la biografia de Carod, allò que lluirà més és haver fet president de la Generalitat José Montilla. No queden tan lluny els moments dels brillants i eloqüents sermons d'un capellà de poble que ha de tocar la cresta als feligresos que s'obliden de la doctrina o no li'n fan prou cas, en la seva etapa parlamentària del 1999 al 2003, però llavors estava a l'oposició.

Tanmateix quan el rector va passar a cardenal, mai va saber portar amb dignitat les vestidures. Recorden aquella trista fotografia de La Vanguardia, després del Tripartit I en què sortia retratat davant d'un tallat i un entrepà del bar de la cantonada explicant que serien la clau del govern de Catalunya? No calen comentaris.

Els resultats electorals ho avalen, després d'una trajectòria un pèl dinamitera en altres partits com el PSAN (1970-1977) o Nacionalistes d'Esquerra (1980-86) entra a ERC i en les primeres eleccions que es presenta, les de 1986 anant de segon darrera Joan Hortalà, ERC treu 6 escons. Al 1992 encapçala la llista Àngel Colom, i amb Carod també de segon milloren considerablement: 11 diputats, que al 1995 i amb la mateixa posició a les llistes pugen a 13.

Al 1999 Carod se situa per primer cop com a número 1, darrera seu Huguet, la facció dins el partit tampoc passa gran factura i només baixen un diputat, en compten 12. És justament al 2003 que ERC fa una pujada espectacular, i és de llei reconèixer que en bona part es deu a les esperances que el bon rector de poble havia sabut projectar amb el seu llenguatge entenedor i un xic populista " vostè fa com el ferrer del meu poble...", deia al president Pujol en aquell Parlament força més interessant que el d'avui.

Tanmateix, i després de tres anys escassos al poder ja punxa. Al 2006 Carod continua encapçalant davant de Puigcercós aquesta vegada; perden dos diputats i el còmput està a 21, cosa molt preocupant després de governar per primera vegada.

Amb tot això, no és gens estrany que Joan Puigcercós vulgui treure llast d'una nau que fa aigües des que ha tingut poder polític. En agafar la presidència del partit i deixar la conselleria de Governació, Carod hagués pogut fer els preparatius per a un comiat digne: catalogar els seus 15.000 volums de la biblioteca, dedicar-se als estudis lingüístics per a aconseguir programes aptes d'aprenentatge del català per a la nova immigració. Un funeral de primera. Però la ineptitud demostrada al govern el desestabilitza de tal manera que esdevé cec per a gestionar amb certa possibilitat d'experiència meritòria i donades les circumstàncies la seva connivència amb el president Montilla i el gran Saura.

Puigcercós intenta guanyar equidistància, malgrat que tothom sap que votar-lo a ell és votar Montilla, però el pobre Carod va al cementiri sol com un mussol i els seus, en lloc de plànyer-lo, pleguen.

 
 

Comentaris