El ministeri de sanitat es planteja endurir la llei anti tabac i aviat prohibirà fumar a tots els espais públics. Diu la ministra que la societat ja està prou madura per acceptar-ho.
Acabo d’arribar d’un viatge als Estats Units, on ja fa anys que trobar un espai on fumar és molt difícil i socialment, està molt mal vist. Encendre una cigarreta en públic és gairebé impossible sense que algú no et llenci una mirada desaprovadora. Evidentment que fumar no és bo per la salut, no seré jo qui faci apologia del fum, ni posaré en qüestió la necessitat de lluitar contra el tabaquisme, hi estic d’acord, però tots els extrems em semblen perillosos.
A l’estat de Florida, concretament a la ciutat d’Orlando, als treballadors de l’Hospital Públic que fumen els retiren cada mes 25 dòlars de la nòmina, en concepte de la despesa sanitària que es calcula que pot generar en un futur el tractament de la seva addicció. M’ho explicava una treballadora del departament d’administració d’aquest centre hospitalari, que regularment se sotmeten a diferents anàlisis per controlar el nivell de nicotina a la sang. D’acord que no fumin a la feina, ni a cap espai públic, però el què fan a casa seva i amb qui ho fan, i de quina manera, no forma part de la seva vida privada?
El mateix hospital d’Orlando també s’ha proposat lluitar contra el sobrepès i l’obesitat, considerada l’epidèmia del segle XXI dels països civilitzats. Per això, ha decidit premiar amb dies de festa els treballadors que s’apunten a un programa d’aprimament i perden pes.
Però què passa si es tornen a engreixar? Han de fer hores extres?
Si fumar estem d’acord que és nociu pel fumador i pels que s’han d’empassar el seu fum, menjar malament i en excés també té conseqüències devastadores: diabetis, riscos cardiovasculars, hipertensió, trastorns emocionals, problemes articulars, inactivitat, problemes socials, baixes laborals. I a més som responsables de l’alimentació dels nostres fills, i per tant ens hauria d’alarmar l’augment de l’obesitat infantil. Doncs, per què no han prohibit els excessos de menjar als espais públics?
Us imagineu que els restaurants, es poguessin negar a servir una hamburguesa doble amb patates fregides i coca-cola gegant a un client amb sobrepès? Enlloc del què ha demanat, el cambrer li podria suggerir un plat de la carta de dieta, tipus una amanida verda i una pit de pollastre a la planxa?
