Fum, fum, fum (nadala de rodalies)

Quan no tens una política o la que tens és perdre, fes propaganda.

"Qui regularà i ordenarà els serveis serà la Generalitat, qui determinarà la qualitat dels serveis serà la Generalitat, qui manarà a Rodalies és la Generalitat i qui fixarà les tarifes és la Generalitat".

Són paraules del President Montilla
, dijous, a l'estació de Sants.

Parole, parole, parole.


La pura veritat és aquesta: han traspassat al Govern els taquillerus de Rodalies. És a dir, les máquines expenedores de bitllets i abonaments. I també les pàgines d'internet on s'informa dels horaris, les freqüències i els preus.

I d'això en diuen la gestió o, com el President explica, el comandament?

Les infrastructures –vies, catenàries, estacions…–, el material mòbil –trens, màquines, vagons…– i el seu manteniment… pertanyen a Adif i a Renfe. A més, el Ministerio de Fomento es farà càrrec dels dèficit que generi el servei.

Dels dèficit, diuen? Bé es veu que renuncien fins i tot a empatar, al break even –i perdonin. És a dir, a gestionar una empresa eficient, com si fos normal. I si la festa la paga el Ministerio de Fomento… qui mana, en realitat?

Ja me'ls veig a venir, als de Fomento: "en Madrid capital no se ha traspasado Cercanías y funciona como un reloj. Aquí lo gestionan –o dirigen– ellos y ya ven…"

Per paga, el conseller Nadal i demana "que no esperem miracles, perquè els miracles pertanyen a una altra esfera". Vés, quin disgust! Em desfà la il·lusió, conseller. M'esperava veure'l, un dia d'aquests, fent levitar els trens de rodalies sobre les vies per a que arribessin a l'hora.

Ens prenen per tòtils? I tant que no en volem ni n'esperem cap, de miracle. Volem fets, la feina ben feta. Hi tenim el dret i vostés el deure.

I no arrenquen pas gaire bé. Pensem-hi: en aquestes condicions, quina gestió podrà fer el nostre Govern? Quin comandament hi exercirà? Quina direcció?

De moment, expliquen, han constituït una comissió. Genial. També canviaran el logotip de la cosa. Genial. Probablement redissenyaran l'uniforme dels taquillerus, repintaran els expenedors amb el nou logo i segurament renovaran la senyalètica i les guixetes –o aquí la gestió, la direcció i el comandament ja pertoquen a l'Adif?

Allà per aquells temps en Jordi Pujol anava repartint parades d'autobús pel país amb els preus, la freqüència i els horaris. Només amb això ens semblava que era imminent l'entrada de Catalunya al Consell de Seguretat de l'ONU. Esperàvem miracles. Però ara… Ara, adoneu-vos-en sisplau, som al 2009, no al 1981, al 1982.

Els desitjo la millor sort i encara més que els hi convindrà per a posar aquest mort de rodalies a l'alçada del país. Però apuntin: si així ens en ha anat amb rodalies, què no ens passarà amb l'aeroport d'El Prat?

Parole, parole, parole:

Mina: Tu sei come il vento che porta i violini e le rose.
Celentano: Caramelle non ne voglio più.
Mina: Certe volte non ti capisco.
Celentano: Le rose e violini questa sera raccontali a un'altra,
violini e rose li posso sentire quando la cosa mi va se mi va,
quando il momento e dopo si vedrà.

 
 

Comentaris