Aquesta setmana Barcelona s’ha sumat a la iniciativa Fridays for future, i això és una molt bona notícia. Aquest moviment ecologista ja fa mesos que concentra milers de joves estudiants que fan vaga a les principals ciutats d’arreu del món per tal de demanar als governs polítiques efectives que facin front al canvi climàtic. Menys declaracions de bones intencions i més fets, que el temps de la retòrica i les fotografies s’han acabat. Arribats al punt en el que estem, ja no és ecologisme només, és supervivència. Ara, cada divendres tenim cita a Barcelona i a Girona. Si, això és una incitació a la vaga, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ha d’entomar també aquest repte.
Greta Thunberg, una estudiant sueca de tan sols setze anys, és la figura més representativa d’aquest moviment global basat en un ecologisme radical, dels que volen anar a l’arrel de les causes del desastre climàtic. És ella l’espurna de les mobilitzacions. Va començar a saltar-se l’escola per plantar-se davant el Parlament suec amb una pancarta contra el canvi climàtic. I es va fer viral. Referent i exemple d’una generació Z que no té garantit un futur respirable i que vol dir prou al capitalisme extractivista, individualista i sense escrúpols que ens roba el planeta, i la vida. Ovació per ella i pel centenars de milers de joves que col·lapsen les ciutats cada divendres. Són esperança. Posar la vida al centre és justament això.
A Greta la van convidar al Fòrum econòmic mundial a Davos i a la darrera Cimera mundial del clima a Katowice, i ella, impertèrrita, va ser capaç d’escopir amb contundència a la cara dels principals líders mundials paraules d’alarma que són veritats com punys. Els polítics que continuïn asseguts sense fer res són uns irresponsables. I els nostres ho són, i molt. La Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, ha quedat en paper mullat. La Conselleria de Territori (i molt poc medi ambient) és incapaç de tirar-la endavant. L’objectiu de neutralitat del carboni legalment vinculant per al 2050, juntament amb un subministrament d’energia 100% renovable pel mateix any és lluny, molt lluny. La construcció del quart cinturó per seguir incentivant el transport privat, la urbanització inesgotable de la Costa Brava i un model turístic depredador de territori i recursos o la pròrroga de la vida útil de les centrals nuclears són incompatibles amb deixar un planeta habitable per a les generacions futures.
Davant d’aquesta emergència global, lluitem per la vida, rebel·lem-nos contra l’extinció. Els governs han fallat i només ens queda la desobediència civil i l’acció directa no violenta per actuar davant la crisis climàtica i ecològica. Que milers de Gretes omplin els carrers contra el Règim del 78 i l’oligopoli que el controla. República ecològica o barbàrie.
