Freedom for Madrid

"Veritat absoluta: Madrid no pot exportar virus ni misèria, només exporta cosmopolitisme"

Madrid, el Madrid del barri de Salamanca, el del neoliberalisme abusiu, el de l’extrema dreta més o menys camuflada, el de l’hispano-catolicisme, el del Bernabéu i el de la pasta, el d’aquesta imitadora d’Esperanza Aguirre, Ayuso, el de l’alcalde Martínez-Almeida, el de la fiscal Madrigal, el jutge Marchena... és a un pas de la insurrecció. O del cop d’estat, que en el fons és el que els posa catxondos i catxondes. És el seu estat natural. Pur franquisme estructural i genètic, dissimulat durant dècades, que ara emergeix.

Si algú vol entendre per què no es va tancar Madrid, quan era la principal font de contagi del coronavirus a la península ibèrica, que es pregunti com hauria estat això d’ofensiu per al madrilenyisme. Com es pot tancar la capital? Com es poden tancar Benidorm, València, com es pot tancar l’exèrcit o la policia o les finances, espais naturals del madrilenyisme acampat sobre l’Estat, xuclador i paràsit de l’Estat?

No hi ha ni hi haurà govern espanyol capaç de confinar Madrid. Madrid no és Igualada, i no saben ni on és Igualada ni els importa, com no els importa saber on és Villaconejos de Abajo, excepte si hi ha algun resort turístic. Per tot això, ara hi ha un clamor: «Freedom for Madrid». En el fons, a Madrid, Espanya li queda petita. Madrid és molt Madrid. El món li queda petit. Estan convençuts que són una capital global, que juguen a primeríssima divisió. I menyspreen profundament Barcelona i Catalunya, que són des de fa segles una pedra a la sabata.

Sembla simple, sembla una qüestió d’orgull, però és una qüestió d’interessos, de diners. Els que tens tu no els tinc jo. Simple, aparentment, i cru, però abolutament real. I si jo tinc més virus que tu però també més diners que tu, perquè te’ls vaig capturant, doncs jo marco les regles del joc. I escampo els meus virus on em dona la gana. I a veure quin govern espanyol té el valor de posar límits a la gran veritat: el coronavirus es va escampar des de Madrid. Si s’hagués aplicat a Madrid el «tractament Igualada» tot hauria estat molt, molt diferent... Però, clar, això era senzillament impensable. Veritat absoluta: Madrid no pot exportar virus ni misèria, només exporta cosmopolitisme. Si qüestiones això, tan evident, oi?, com a mínim et diran que ets un nazi. Dominen les tècniques de pati d’escola: acollonir els que pensen diferent. No plantar cara als energúmens és un error que es paga car...

Això no va d’independència ni de nacionalisme, ni molt menys. Va d’atorgar a una classe extractiva, egoïsta, abusiva, mafiosa, el dret a disposar de la península ibèrica. I això vol dir les nostres vides, els nostres diners, els nostres projectes i necessitats... No és que a Catalunya, ara mateix, el panorama sigui molt esperançador. Tenim l’extravagant exiliat de Waterloo, en fora de joc. Tenim dos partits jugant amb una Generalitat absolutament en fallida, tècnica, econòmica, política i moral. Però ells a la seva. A veure qui guanya i es queda amb el cadàver. Tanmateix, si algun dia fem el que entre la Marta Rovira, en Junqueras, en Puigdemont i tants altres van matar a la tardor de 2017, l’esclat d’energia serà imparable.

Problema? Que se’ls emporatarà el mateix tsunami. I ho saben.

 

Solució? «Freedom for Madrid». Que siguin lliures, que declarin la fase 235. Que gaudeixin del seu cosmopolitisme, i que ho facin amb els seus propis recursos, que feina tindran. Que intentin contagiar ideològicament els madrilenys i allà cadascú amb la moto que compra. Que es manifestin per la llibertat del barri de Salamanca i de les urbanitzacions de luxe i que en gaudeixin molt. I si algú els vol pagar els seus luxes i el seu benestar, que voti a favor. Això és Espanya, una Zarzuela ampliada, amb dret a xuclar de tot, en nom de la pàtria.

Problema? De qui és aquesta pressumpta pàtria? Qui en cobra i qui paga? Qui hi guanya i qui hi perd? Preguntes per a després del coronavirus, per al temps de l’hispanovirus...

 

Comentaris