El final franquista de Juan Carlos I

"S’ha passat mitja vida pendent de la bragueta"

El seu pare polític (mediocre i cruel, però ni un pèl de tonto) ho tenia clar: a tothom se’l pot agafar per la butxaca o per la bragueta. I si no podia, l’afusellava i llestos. El pare polític de Juan Carlos I, Francisco Franco, coneixia la naturalesa masculina en aquells temps de masclisme superlatiu. Era home de bragueta tranquil·la i casolana, i també de misses i rosaris, però per als afers de la butxaca no era igual d’estricte: va morir amb una fortuna d’uns 400 milions d’euros, segons l’historiador Paul Preston.

Corrupte i corruptor com el que més, es va cobrar la salvació d’Espanya, tot i que la seva propaganda política es basava en la construcció del mite d’un general auster, pobre, decent, que defugia tota mena de luxes i es sacrificava dia sí i dia també per la pàtria, sense esperar res a canvi. Curiosament, va deixar la família força ben situada: un miracle, com tants altres, sense explicació racional...

A això de la bragueta i la butxaca, el vell carnisser general sempre hi afegia una cínica lliçó: «Haga como yo, no se meta en política».

El seu fill polític va muntar una extraordinària farsa a partir d’aquests ingredients: sexe, diners i poder. S’ha passat mitja vida pendent de la bragueta​. Ha acumulat una immensa fortuna, de milions i milions d’euros, amb l’excusa que ell no acabaria pobre i arruïnat com el seu avi Alfons XIII o el pare, Juan de Borbón, al qual va trair sense manies. I va exercir el poder desacomplexadament en una democràcia teatral i infantil, que li va permetre romandre a la zona d’ombra: una mena de sant baró que només pensava en el bé d’Espanya, que ens havia regalat la democràcia i les llibertats.

Això ha petat i ja no té remei: és un tsunami que s’emportarà per davant la monarquia.

El president Sánchez vol fer veure que l’emèrit i l’actual gris monarca (el rei de les garrotades als catalans, en línia amb la tradició familiar borbònica), no té res a veure amb l’emèrit. És una línia de defensa feble, però molt poderosa en un país com Espanya, que ha estat ensinistrat i domesticat per aplaudir els lideratges providencials, les dictadures, els reis, els rics, la sagrada unitat de la pàtria i el robatori massiu de la riquesa del país.

Sánchez ens vol vendre una «nova normalitat» de la monarquia, com si la monarquia no fos hereditària. Felipe VI va néixer lliure de pecat, clar que sí, pobrissó meu. I ara ha de pagar les culpes del pare, quina pena que ens fa...

Quants milions d’euros ens ha costat la bragueta incontenible de l’emèrit inconstitucional?

 

La xifra és espectacular, des del temps en el qual cobrava comissions pels barrils de petroli...

Aquest és el fonament polític de la transició: el rei que frenava l’exèrcit franquista, el de la guerra civil, a canvi que li deixéssim fer el que li sortís dels ous. Literalment. I perdó per la literalitat.

Però com sempre passa quan no es fa net, les arrels són les arrels i acaben tornant a sortir, a través de la bragueta, de la butxaca i de l’exercici brutal del poder.

Juan Carlos I tindrà un final franquista, herència del seu pare polític, Francisco Franco. I el mateix passarà amb Felipe VI: l’ombra de Franco els ha anat de meravella, però amb el pas dels anys ha esdevingut una maledicció. El seu final serà un final totalment franquista: amb grapats de bitllets a les butxaques, la bragueta oberta 24/7 i la constitució buidada i prostituïda.

Però tranquils, quan aquesta obra de teatre acabi, Felipe VI tindrà pasta suficient per a dues o tres reencarnacions, com la resta de la família reial. I encara l’aplaudiran els autèntics patriotes. Li deuen un agraïment etern a l’avi Franco, que els va ensenyar com governar Espanya, enganyar els espanyols i tenir uns modestos estalvis... Però l’avi era una mica més espavilat i «meapilas»: tenia claríssim el poder explosiu de la bragueta.

 

Comentaris