El 24 de maig del 2009 va obrir al públic per darrer dia el museu militar de Barcelona, situat al Castell de Montjuïc. Amb el tancament es posava fi a 47 anys d’anormalitat democràtica. El museu (sic!) havia estat inaugurat pel dictador Franco el 1963 i -no és cap broma- es va regir per una llei franquista fins a l’any 2007, quan Zapatero va cedir l’espai a la ciutat.
El tancament del museu militar va ser el resultat de la pressió social i política per acabar amb un espai on s’exhibia amb normalitat simbologia nazi i franquista. Al museu hi havia plaques dedicades als morts del bàndol colpista de la guerra del 36, conjunts escultòrics amb l’àliga franquista i el sempre enervant lema “Una, grande y libre “. El dictador hi era profusament recordat amb fotos, pintures i una estàtua eqüestre. Sí, una estàtua eqüestre. I com pertoca, per a joia dels nostàlgics del règim, el museu comptava amb la corresponent botiga on es podien adquirir objectes de simbologia nazi, com ara gerres de cervesa amb l’anagrama de les SS o l’escut de la Marina de Guerra, amb l’àliga feixista.
El tancament del museu de Montjuïc posava fi a una anormalitat que, paradoxalment, és habitual en un Estat on l’extrema dreta campa amb impunitat mentre exhibeix tota mena de símbols feixistes i franquistes. Un estat que ha normalitzat la legalitat de la Fundació Franco. Potser per això s’hauria d’entendre el dolor i el mal que genera a certa part de la població barcelonina l’exhibició de l’estàtua eqüestre a la mostra del Born.
Podríem mirar de sortir del joc petit partidista de fílies i fòbies, sortir a fora i preguntar-nos, per exemple, si aquesta moderníssima exposició seria possible en un país com ara Alemanya. La resposta és clara i rotunda: no.
La secció 86a del codi penal alemany és detallada i precisa, fruit d’una reforma legislativa vigent des de principis dels anys 50. Amb aquesta reforma, l’extinta República Federal d’Alemanya, va prohibir i penar tota exhibició de simbologia nazi, inclosa l’esvàstica i la creu gammada. No es tractava, només, de protegir la memòria de les víctimes i dels supervivents i evitar-ne l’escarni, sinó de llençar un missatge clar als incipients col·lectius d’ideologia neonazi: Alemanya no deixava cap espai per promoure, exhibir o explicar la seva ideologia. És a dir, el dret de reparació i la dignitat de les víctimes preval sobre el dret a la llibertat d’expressió d’aquests grupuscles d’ultradreta.
Tota reflexió sobre la tortura, la repressió i els assassinats perpetrats pel franquisme es pot fer, s’hauria de fer, sense el recurs fàcil de l’exhibició de tot o una part de la simbologia franquista. Com fan els països democràtics que es senten deutors amb la memòria històrica i, sobretot, deutors amb les víctimes dels règims totalitaris.
Pocs dies abans que el Govern de Barcelona perpetrés la instal·lació de l’exposició del Born, van tenir lloc a Montjuïc, un any més, els actes de commemoració de l’assassinat del President Companys. Al fossat del Castell de Montjuïc només hi van anar dos partits amb representació parlamentària: el Partit Demòcrata i Esquerra Republicana. En els parlaments, Artur Mas va alertar de la llarguíssima ombra del franquisme que encara patim avui, i Alfred Bosch va denunciar aquells que tenen la poca vergonya de posar en dubte el passat antifranquista dels republicans mentre instal·len estàtues eqüestres del dictador al Born.
Hauria estat magnífic que en una qüestió sensible i encara dolorosa com és la dictadura franquista, la nova esquerra barcelonina hagués sabut rectificar. Però no, com en la política més vella i antiga s’ha refermat en el despropòsit. I Franco baixa de Montjuïc per instal·lar-se al Born.
L’antifranquisme és immensament majoritari i transversal a Catalunya. Generar una polèmica que ha esberlat aquesta unitat té una transcendència i un calat que encara ho fa més incomprensible. En paraules d’un vell combatent de l’Ebre que ens va presentar la historiadora Assumpta Montellà “Algú deu xalar amb aquesta polèmica, oi? Ja s’ho faran, jo no tornaré a posar els peus a Barcelona fins que l’estàtua no sigui enretirada”. És ben bé que no calia.
I, per acabar, una dada gens menor que curiosament ha passat desapercebuda: sobre el fet que el Born no hauria d’haver acollit aquesta exposició hi estan d’acord el Partit Demòcrata, Esquerra i la CUP Capgirem Barcelona.
