La inclusió del cantant Francisco entre els músics que participen enguany en el disc de la Marató de TV3 ha generat una forta indignació per la conducta de l’emissora, que l’ha escollit tot i saber que es tracta d’un individu que escampa el seu odi ferotge a Catalunya, que fa manifestacions feixistes, xenòfobes i masclistes, que ha trobat en la caverna de Vox un habitatge més confortable que a Ciudadanos i PP –aquests els considera pura “derechita cobarde”–, i que es lamenta que Franco ja no hi sigui: «Yo, con Franco, vivía muy bien, jamás me faltó de nada, nadie cortó mi libertad y nadie me dijo: ‘¡Alto! ¡Prohibido!’» No menteix, no. És ben veritat. Si hi ha algú que viu molt bé en els règims feixistes són els seus fidels. Ningú més viu bé, però ells sí. No és estrany que encaixin tan malament el fet que, de vegades, en estats amb cultura democràtica, se’ls jutgi per crims contra la humanitat. Els amics de Francisco no es deien mai entre ells: “¡Alto! ¡Prohibido!”. Les detencions i prohibicions només les practicaven a l’hora d’empresonar, torturar, matar o emmordassar demòcrates.
En enraonar de Francisco, per tant, no ens estem referint a un individu que un dia anava moll de boca i va parlar més que fetge en brasa amb un discurs contrari als drets humans. En ell, el discurs contrari als drets humans, és una constant i no té escrúpols a degradar les dones pel sol fet de ser dones. A Mònica Oltra, actual vicepresidenta de la Generalitat valenciana, li va recomanar una bona dosi de “pollardón y pichicilina”. No cal dir, d’altra banda, que per a ell català i valencià són idiomes diferents. El castellà i l’uruguaià, no; tampoc no són diferents el francès i el quebequès o l’anglès i el nord-americà, però el català i el valencià, sí. I l’alcoià i el xativenc potser també. Per això fa feredat només de pensar els greus problemes que deu haver tingut Francisco per cantar “Com he fet sempre”, la versió catalana de “My Way”, en una llengua que no entén.
Un principi deontològic de tota cadena de televisió pública –privada també, però sobretot pública–, hauria de ser no associar el seu nom a personatges feixistes, racistes, xenòfobs o masclistes que escampen odi contra col·lectivitats o col·lectius per raons d’origen, de gènere, de color o d’orientació sexual. En una televisió pública és absolutament inadmissible i, per tant, la incorporació de Francisco a una gala solidària com la Marató de TV3 constitueix un fet tan greu que hauria de tenir conseqüències immediates. TV3 pertany a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que és un organisme de la Generalitat de Catalunya, i no pot existir sense un llibre d’estil que reprovi tota legitimació d’idees feixistes, sexistes o d’odi ètnic com és el cas.
Ara fa uns dies, jo, personalment, vaig formular una queixa per escrit a TV3, sobre aquest tema, i aquesta va ser la resposta que vaig rebre (suposo que és exactament la mateixa que han rebut moltes altres persones):
- «Al disc de La Marató d’enguany hi han participat més de 50 cantants. Si comptem les 16 edicions que se n’han fet, n’hi trobem 390, de procedències i estils diferents, que han col·laborat de manera altruista amb La Marató. Gràcies al suport transversal del món de la cultura, el disc representa un dels pilars de les campanyes de cada Marató. És el disc més venut al món en un sol dia, un projecte únic que contribueix a recaptar fons per a la sensibilització i la recerca biomèdica sobre les malalties que centren el programa cada any. Malgrat la controvèrsia al voltant de la participació del cantant Francisco en l’edició del disc d’enguany, esperem que La Marató pugui continuar comptant amb el suport de tantes i tantes persones que fan realitat aquest projecte solidari únic i excepcional, el més important del nostre país. La Marató vol promoure sempre valors com la generositat i la concòrdia. Per aquest motiu, lamentem que la selecció musical d’aquest 2020 l’hagi pogut decebre; no és en cap cas la intenció de La Marató i ens sap molt de greu que hagi estat així. Cordialment, Servei d’Atenció a l’Audiència.»
Doncs no. Això no és una resposta. És una fugida d’estudi. El Servei d’Atenció a l’Audiència de TV3 podria donar conferències sobre la manera d’escriure textos de cent noranta-tres paraules sense dir res. Fixem-nos que les primeres noranta-set són pur farciment sense cap relació amb el contingut de la queixa, i quan finalment esmenta Francisco, és només perquè no sembli que obvia la qüestió, atès que immediatament dedica les línies restants a parlar de coses que ningú no li ha demanat.
Quina mena d’argumentació és aquesta, que parla dels “cinquanta cantants”, de les “setze edicions”, de les “diverses procedències”, de la “col·laboració altruista”, etc. etc.? Què hi té a veure això? No estem parlant del passat, ni d’orígens, ni de diners, estem parlant del present i de drets humans! Estem parlant d’una gala que, precisament perquè és solidària i té un objectiu lloable, precisament perquè, com diuen, és el “projecte solidari més important de Catalunya” i vol promoure “la generositat i la concòrdia”, no pot de cap manera associar el seu nom a un personatge supremacista que promou l’odi i la discòrdia. Que és que potser no hi ha més cantants que Francisco, al País Valencià? Que és que potser no hi ha més cantants que Francisco, als Països Catalans? Que és que potser no hi ha músics demòcrates al món, que calia recórrer a un promotor de l’odi ètnic, del masclisme i de la xenofòbia per salvar la Marató d’enguany? Realment vergonyós.
Però no perquè sigui vergonyós, ha de ser també sorprenent. De sorprenent, no en té res. La TV3 d’avui no té res a veure amb la TV3 dels mesos anteriors a l’U d’Octubre. Res de res. Consegüentment, el cas de Francisco o el cas de l’ofensiu menyspreu a la mort de Montserrat Carulla, activa independentista, en comparació als honors rebuts cinc mesos abans per Rosa Maria Sardà, activa espanyolista i vella abanderada del Foro Babel (la Sociedad Civil Catalana d’avui), s’entenen perfectament. Els dos telenotícies del dia van obrir amb Rosa Maria Sardà com a primera notícia, mentre que Montserrat Carulla va ser la sisena en el TN Migdia i la vintena en el TN Vespre. La vintena! I, naturalment amb menys minuts. Però bé, deixem-ho aquí. Aquest tema demana un altre article.
1 
