És ben cert que poques coses evoquen més els valors democràtics que “La Marsellesa”. Aquests dies passats ens ho han recordat amb més força que mai. Aquesta evidència hauria de ser compatible amb tenir presents algunes coses sobre els usos que els més elevats valors poden rebre i han rebut.
El dia 8 de maig de 1945, en quan es va conèixer la noticia de l’armistici alemany, els carres de París es van omplir d’una multitud feliç que celebrava la victòria contra el nazisme. Aquell mateix dia, aquella mateix celebració a Sétif, a la província algeriana de Constantina derivava en una protesta contra la presència francesa i en un clam independentista. La reacció de les autoritats colonials va ser d’una brutalitat indescriptible a càrrec de la Legió Estrangera i de destacaments de colons francesos armats. Mai se sabrà quants musulmans van morir aquell dia i en les dues setmanes posteriors a tota la regió. Les xifres més moderades parlen de 1.500 morts; altres eleven el nombre de víctimes d’aquella carnisseria fins a 45.000.
Allò va ser l’anunci d’un conflicte que va durar vuit anys i que va concloure amb la independència d’Algèria el 1962. Laurent Mauvignier recull al seu llibre Hombres (Anagrama) el testimoni de soldats francesos que van participar en les massacres contra la població civil, les tortures i execucions de presoners muyahidins, tot l’horror d’una guerra silenciada que va causar la mort d’entre 300.000 i mig milió d’algerians. Segurament tampoc en aquest cas mai sabrem quants. Una pel·lícula recent parla de la crueltat dels colons i soldats francesos contra un poble que lluitava per la seva emancipació. Entre nosaltres es va estrenar com Lejos de los hombres, basada en un relat d’Albert Camus, dirigida per David Oelhoffen i produïda i protagonitzada per Viggo Mortensen. En aquells context històric, el centre de París, que acabem veure víctima del terrorisme islamista, va patir els estralls d’un altre terrorisme que també matava gent innocent que anava pel carrer, un terrorisme que posava bombes entonant “La Marsellesa”: el de l’OAS.
París ha conegut altres horrors. El 17 d’octubre de 1961, una manifestació d’algerians contra la guerra va ser salvatgement reprimida per la policia francesa. Tampoc en aquests cas coneixerem quantes persones van morir cosides a trets pels carrers, torturades a les comissaries, llençades vives al Sena. Les xifres que es maneguen parlen d’entre 70 i 200 morts sols aquella jornada i l’endemà.
Vet aquí fins quin punt els valors no valen més que en funció de qui els invoca i per a fer què. El terrorisme islamista -ho estem repetint i hauria d’estar clar- resulta d’una determinada interpretació de l’Islam. Però anem amb compte omplint-nos la boca amb elogis dels valors republicans i democràtics que “La Marsellesa” i França representen, perquè no oblidem quins usos han pogut rebre i estan rebent valors abstractes presumptament tan bondadosos i universals com aquests.
És així que se’ns permetrà un sil·logisme. Si creiem adient parlar de terrorisme islàmic per referir-nos als crims comesos en nom dels valors de l’Islam, just serà que anomenem terrorisme democràtic el que ha provocat tota la sang vessada massivament arreu del món per Estats Units, França, Anglaterra i els demés països que, en nom de la democràcia, han demostrat fins quin punt eren ells qui més cruelment estaven escampant la brutalitat i la barbàrie. Democràtica, això sí.
