La dimissió de pere Navarro és el fracàs del denominat nou PSC. El procés sobiranista li ha passat per sobre. Va ser l’intent de desmarcar-se de la consulta i intentar un model d’Estat pactat amb Alfredo Pérez Rubalcaba i assumible pel PSOE. Però Navarro es va topar amb dos problemes: El sostre del PSOE és molt baix vist des de Catalunya, i Navarro ha quedat aliniat setmana rere setmana al costat del PP i de Ciutadans. La fotografia del dia de la Constitució a la delegació del govern espanyol, on va aparèixer brindant al costat d’Alícia Sánchez Camacho i Albert Rivera, és la metàfora d’un projecte impossible. Tot s’ha precipitat quan ha transcendit que el grup parlamentari del PSC es podia trencar la setmana vinent, i fins a 3 diputats catalanistes podrien sortir-ne. El grup socialista hauria quedat com a residual. Aquest ha estat el detonant definitiu al costat de la por dels càrrecs locals del territori. Hi ha onades de fons, als quals fins ara la direcció del PSC no feia cas, com són l’erosió electoral i especialment el desastrós resultat de les eleccions europees. El futur congrés socialista ha de ser en primer lloc retornar el PSC en el bloc de la consulta, i evitar la nefasta supeditació al PP i a Ciutadans. Si no es resol aquesta qüestió, el nou líder naixerà tocat i la crisi socialista s’agreujarà. Pot acabar amb escissió.
- CA
