'Foxcatcher': La son i altres enemics dels ulls oberts

"El pausat i gèlid ritme narratiu de Miller va fer del meu viatge una monòtona experiència on, sense gairebé moviments, una escena extremament dilatada succeïa a una altra"

Benvinguts a la desesperança, la incomoditat i l'Amèrica gris.

Sota cels carregats de melancolia, els tristos personatges de Foxcatcher despleguen les conflictives conseqüències de les seves vides trencades. I des d'un univers exclusivament masculí, virilitat i fragilitat competeixen des de la contenció en una obra externament freda que pretén contenir, en el seu interior, altes temperatures psicològiques.

La cara oculta del "somni americà" emergeix qüestionant els seus valors més tradicionals. "Vull ser el millor" expressa Mark Schultz, campió olímpic de lluita lliure, un nen gran desorientat i molt primari, interpretat per un sublim Channing Tatum (Dear John). Perquè les interpretacions són a Foxcatcher la potent àncora, el lloc on atrapar la mirada de l'espectador.

Però prosseguim amb la trama: ens trobem a mitjans dels vuitanta. L'atleta rep una proposta d'un ric hereu interpretat per un magistral i gairebé irreconeixible Steve Carrell (The Office). L'oferta del multimilionari: traslladar-se a viure a la seva mansió per preparar un grup d'alt nivell pels Jocs de Seül de 1988. I és aquí on neixen les complexes i fosques relacions -entre el "benefactor", Mark i el seu germà, entrenador i també medallista olímpic- que guiaran el tercer llargmetratge de Bennett Miller (Capote i Moneyball).

El cineasta novaiorquès torna a basar-se en fets reals en una peça que ja li ha valgut el Premi a la Millor Direcció al Festival de Cannes i que opta ara a cinc Oscars. Entre ells, però, no trobem la nominació a la Millor Pel·lícula, fet que ha provocat reaccions adverses entre les massives valoracions altament positives que està rebent del film.

Opinions n'hi ha tantes com parells d'ulls. I els meus no van quedar atrapats a la pantalla. Els meus van mantenir una dura lluita contra la son i l'apatia. El pausat i gèlid ritme narratiu de Miller va fer del meu viatge una monòtona experiència on, sense gairebé moviments, una escena extremament dilatada succeïa a una altra; l'observació tan externa dels fets, prescindint completament de la seva comprensió, va allunyar de mi tota possibilitat d'empatitzar amb els personatges.

Això sí, a nivell tècnic -i, amb la companyia d'unes interpretacions sublims- la desolada i opressiva atmosfera resulta molt ben aconseguida. Roman sota la pell. Però, després d'haver expressat la meva experiència amb la pel·lícula, entendreu que aquesta aparent virtut resulti per a mi una mala passada. Ara carrego, sota la meva pell, la desesperança i la desolació de l'Amèrica gris. A sobre.

Foxcatcher

EUA, 2014.

Direcció: Bennett Miller.
Guió: Dan Futterman, E. Max Frye i Kristin Gore.
Interpretació: Steve Carell, Channing Tatum, Mark Ruffalo, Sienna Miller.
Durada: 134 minuts 

 
 

Comentaris