No sabem si estem vius o no, si no tenim cap testimoni de la nostra existència. Aquest és el drama del nàufrag , sol, durant mesos en una illa deserta, que lluita per no tornar-se boig, i que protagonitza l’última novel•la de la Flàvia Company, l’Illa de l’Última Veritat. Una reflexió sobre la condició humana. L’atleta català Jaume Tolosa, després d’haver corregut 50 hores i 38 mn de cursa al desert d’Algèria, 268 kilòmetres non-stop, suportant temperatures extremes de 50 graus de dia i 6 graus a la nit, , menjant aliments liofilitzats, veient visions i havent dormit només 5 minuts. Aconsegueix arribar a la meta, de matinada , però no troba ningú. De la seva arribada no en conserva ni una foto, per mostrar la seva proesa a la resta de la humanitat. Amb el pas del temps també les nostres experiències poden caure en l’oblit si no tenim amb qui compartir els nostres records. És clar que també hi ha gent que pot fer veure que nosaltres no hi érem. Fa molta ràbia. Si almenys ens haguéssim fet una foto!

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa