FORD KA GRAND PRIX: SINÈRGIES REVITALITZADORES

Esdevé un dels utilitaris de butxaca més simpàtics i dòcils a què podem optar. La combinació llampant del vermell i el blanc obra meravelles

Creix la legió de propostes econòmiques entre els utilitaris! Ara el mercat dóna la benvinguda al nou Ka Grand Prix, una versió carregada de detalls estètics especialment pensats per a seduir el públic jove. S'ofereix a un preu equilibrat, un consum de bandera i l'equipament propi d'un segment superior.

Conserva intactes les mesures i la configuració. Esdevé un dels utilitaris de butxaca més simpàtics i dòcils a què podem optar. És un tres portes de quatre places però ara es perfila a partir de l'estil Kinetic Design que defineix tota la gamma Ford. Neix a partir de la plataforma de Fiat que sustenta el 500 i el Panda, comparteix amb el primer el 80% de les peces i es fabrica a la mateixa factoria polonesa de Tichy.

El Grand Prix, però, mai passa desapercebut. La combinació llampant del vermell i el blanc obra meravelles. Fins i tot a dins, on també es conserven aquests colors, els retalls pressupostaris queden ben dissimulats. Els plàstics presenten un disseny modern i atractiu i l'acoloriment dels entapissats complementa molt bé un criteri excel•lent quan a ergonomia. No hem detectat problemes per trobar una bona posició al volant (malgrat que no hi ha regulació longitudinal per aquest element) i, en canvi ens ha agradat especialment el suport generós pel peu esquerra i la palanca del canvi sobreelevada, molt a l'abast.

L'habitacle no és cap prodigi de funcionalitat però hi ha racons suficients com per poder buidar les butxaques i la guantera abandona el sistema giratori per passar a ser convencional. Amb un reglatge longitudinal de la banqueta posterior (plegable asimètricament) s'incrementaria encara més l'espai reservat al maleter més capaç del segment (260 litres).

Disponible en dues mecàniques d'origen italià, nosaltres hem tingut ocasió de tastar l'1.2 de gasolina de 69 CV. Una mecànica suau i silenciosa que, tot i la discreció de les xifres que ostenta, empeny progressivament a partir de les 2.500 voltes. Per nivell d'emissions, no ha de pagar l'Impost de Matriculació i en les relacions més llargues permet practicar una conducció relaxada i estalviadora. La lleugeresa del xassís li proporciona una agilitat sorprenent. Òptima per circular en mig de la munió de cotxes que hi ha a ciutat. Però lluny d'aquest ambient també aguanta el tipus amb dignitat si no és que ens entestem a seguir a Dani Sordo. Com si es tractés d'un kart, enllaça els revolts més pronunciats amb rapidesa i petjada sòlida perquè munta una direcció molt directa, molles més fines que el seu cosí germà de Fiat i una barra estabilitzadora que actua sobre l'eix torsional posterior.

L'ESP és opcional i munta tambors al darrera però amb una tara oficial de 940 quilos i el magnífic comportament que demostra en qualsevol escenari ens fa l'efecte que l'elecció bàsica és suficient.

 
 

Comentaris