Forcadell, eppur si muove

"Em sembla lògic que Forcadell digui davant el jutge tot el que sigui necessari amb l'objectiu d'evitar una sentència de presó injusta per part d'una justícia il·legítima"

Carme Forcadell i els membres sobiranistes de la Mesa del Parlament han estat objecte de crítiques i burles aquests darrers dies, després de declarar davant del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llanera. Crítiques des de l'independentisme i burles des de l'espanyolisme. En el món sobiranista no tothom ha entès la seva estratègia, responent a les preguntes del jutge i el fiscal, i no només a les dels seus advocats -com van fer els Jordis i els consellers del Govern empresonats-, el compromís a "renunciar a la unilateralitat" i a acatar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, així com a assumir que la declaració d'independència va ser "simbòlica".

 

Des d'alguns sectors de l'independentisme això ha estat vist com una simple baixada de pantalons. Discrepo. Després de tot el que hem vist en les darreres setmanes, ja n'hi ha prou d'acceptar la justícia espanyola com a vàlida. Em sembla lògic que Forcadell i els membres sobiranistes de la Mesa diguin davant el jutge tot el que sigui necessari amb l'objectiu d'evitar una sentència de presó injusta per part d'una justícia il·legítima.

 

 

"Eppur si muove", va dir Galileo Galilei quan va haver d'abjurar de la seva convicció de què la Terra orbitava al voltant del sol. I el planeta s'ha mogut sempre, efectivament, al marge de la Inquisició. Com Catalunya.

 

 

 

Comentaris