La força de Catalunya

"Els cops de volant dels conductors del procés han finalitzat amb una castanya monumental"

La sentència condemnatòria del Suprem no és només una sentència judicial, és la sentència que enderroca un paradigma polític que va iniciar-se el 2012. Ho recordeu? Era quan les direccions de l’antiga Convergència i Esquerra decidiren abraçar un discurs que connectés amb aquell clima que es va viure als carrers de Barcelona l’onze de setembre d’aquell any. Es van deixar endur sense saber ben bé cap on anaven, i en aquest viatge van incorporar els autoestopistes de la CUP. Cap d’ells duia un simple mapa per orientar-se.

Tot el que ha seguit després és la crònica del més gran desgavell estratègic que podem recordar en la política catalana des del 1936. Els cops de volant dels conductors del procés han finalitzat amb una castanya monumental. Presoners, exiliats, processos judicials a dojo, l’autonomia intervinguda, una policia majoritàriament al servei dels enemics de la nació i un moviment polític que no sap ni on és ni on va. Malgrat el balanç desolador, ningú assumeix una mínima responsabilitat i practiquen el cinisme més absolut tot demanat el vot una vegada rere una altra. Amb ells no hi ha res a fer. Són la incompetència i la impotència personificades. No en parlem més.

Com que vivim en un entorn polític de democràcies liberals, no hi ha una altra solució per reconduir la situació de l’independentisme que proposar noves alternatives electorals que puguin derrotar a les ara existents. Cal acabar amb el domini de la partitocràcia nostrada (i fracassada) que representen ERC, JxC i la CUP. Com fer-ho?

És urgent l’aparició en l’escena pública d’una formació política integrada per homes i dones en els quals percebem una fortalesa de caràcter i un idealisme que esdevinguin models de referència. Han de ser els qui demostrin una coherència exemplar entre les seves actituds, el seu discurs i la seva praxi política. Només així podran exercir l’autèntic lideratge i autoritat moral que li cal a la pàtria.

També han d’entendre que la nació és la llengua. Així, defensaran restituir el model lingüístic original de les terres catalanes fent, per tant, del català llengua d’ús necessari i imprescindible en tots els àmbits. Per aconseguir-ho, la seva acció parlamentària serà promoure les lleis necessàries al respecte, vetllar pel seu compliment i sancionar en cas de no fer-ho. Sense por i amb justícia.

Per a poder desenvolupar qualsevol política econòmica de profunditat els dirigents d’aquesta futura força, hauran de denunciar i combatre sense miraments la pèrdua constant de riquesa que suposa l’espoliació i saqueig fiscal anual que representa una part substancial del nostre PIB. Perquè, sí, Espanya ens roba. I això afecta directament el benestar actual dels catalans i ofega de forma sistemàtica el nostre futur econòmic.

 

L’educació cal que sigui un dels principals eixos d’aquesta nova formació. Catalunya ha de plantejar-se una autèntica revolució en el coneixement i en l'educació, que només serà possible amb un profund procés de regeneració que inclogui com a factors interdependents i necessaris els següents: la formació del caràcter, la interiorització dels valors comuns i la integració del coneixement. L'educació ha de recolzar sobre unes sòlides bases objectives i no ideologitzants, i tenir com a objectiu la consecució d'individus autònoms, amb plena capacitat de conèixer-se, de formar-se, de raonar i de crear; amb un clar sentit de la responsabilitat individual i de servei a la col.lectivitat, com a camí cap a la convivència. O sigui, homes i dones amb caràcter i criteri, que cerquin l'excel.lència i sàpiguen estimar i honorar tant la seva manera de ser individual com la de la seva nació.

La nova força política caldrà que parli obertament i amb rigor sobre la immigració, malgrat les vils acusacions contra ella que es derivin per aquest fet. Catalunya ha de tenir el dret i la responsabilitat de decidir en quines condicions i nombre admet l'entrada d'immigrants. La seva acceptació no pot sobrepassar mai la capacitat d'integració del nostre poble, ni tampoc els límits sensats de capacitat màxima de població que el nostre territori pot mantenir. Tanmateix, un model econòmic basat en la immigració és inqüestionablement insostenible, i nacionalment suïcida.

En matèria de política de relacions internacionals, la missió d’aquesta nova marca electoral hauria de ser assegurar un suport internacional, un pla de govern i una calendarització per a accedir a l’estatalitat. L’accés a la condició d’Estat de Catalunya radica essencialment en paràmetres geopolítics, més que no pas morals o de dret. Per això, cal desplegar una acció internacional en què “el valor geopolític i geoeconòmic” de Catalunya quedi patent en el si d’Europa i en tota la política de seguretat de la Mediterrània. Un Estat català ha de ser valedor d’una Europa forta i d’un Occident respectat. Aquest plantejament és el que donarà credibilitat a Catalunya com a nou subjecte de l’escena internacional.

Aquí us he presentat algunes de les línies mestres de l’alternativa electoral que ha de poder revitalitzar i revolucionar el pansit panorama parlamentari català. Parlar d’una suposada independència que tenim a tocar? No. Cal tractar al votant com a adult. Primer fem-nos respectar per tothom, i llavors ens podrem guanyar la llibertat. Aquesta ha de ser la Força de Catalunya.

 

Comentaris (19)
Ein Volk, ein Reich, ein Führer Fa 15 dies
Y muchos tontos alrededor, para hacer bonito.
Jordi (Català i Suís) Fa 16 dies
A finals dels 70 a les escoles de CAT tota la mainada sabia a quina comunitat nacional pertanyia: Catalans o Castellans. Ja feia anys que els rucs de sempre havien inventat el terme "castellano i catalano-parlants". La qual cosa és absurda. Però els nostres Rucs són molt forts i les fan ben grosses les... collonades.
Jordi (Català i Suís) Fa 16 dies
L'exemple dels Colons Espanyols el tenim a aquesta web i tots els comentaris en Espanyols d'Espanyols probablement de CAT.
Jordi (Català i Suís) Fa 16 dies
Tots els Catalans sabem que a CAT hi ha els Catalans i la Colònia Espanyola. Com al Tíbet hi ha els Tibetans i els milions de Xinesos enviats a colonitzar. Tot amagat amb la collonada castellanoparlants i catalanoparlants. Una aberració socio-lingüística que només és utilitzada a CAT pels rucs de sempre.
jg Fa 16 dies
la fuerza de Cataluña ha sido siempre ser la locomotora económica y cultural de España...y eso se ha dilapidado en 5 años....hoy cuando ya eran irrelevantes y para evitar otras agresiones sexuales, lo guardias urbanos han disuelto el campamento guarro...el suflé se desinfla...
Kiko Fa 16 dies
Aquesta candidatura nova ja existeix, es diu Front National de Catalunya, el que caldria es que tothom naciobalista sigui generos i no es presenti pel seu compte I s aglutinin a una sola candidatura, del contrari ningu treura Res, passara com a les municipals de BCN, a on la CUP no te representacio I Primaries tampoc en tenen, es van quedar els dos fora.
ciutada del mon Fa 16 dies
home altre ultra nacionalista com els de vox pero en catala en fi els nazionalismes son sempre el mateix superioritat étnica i moral de uns pobles sobre els altres res mes uns son dolents i els veins bons maleit nazionalisme de tota mena i d' ahí surten les guerres que es lo que pareix agradar al espot
Javier Majo Fa 15 dies
Aquests que sempre malaeixen els naciolanismes excloents sempre ho fan sense renunciar al seu ni als privilegis que se'n deriven la hipocresia es potser el tret més característic del primer món.
adolf Fa 16 dies
Fa uns mesos es va celebrar un referèndum a Nova Caledònia de independència de França,doncs va guanyar el NO,deien els experts que el motiu es que es una societat complexa i diversa,autòctons(independentistes),francòfons(unionistes) i nova immigració,el mateix que Catalunya,d'aquí se'n desprèn que mentre siguem a Espanya independència i país d'acollida indiscriminada son incompatibles.
Santo Job Fa 16 dies
Aquest Espot diu el mateix que VOX però en català. Els seus discursos son calcats! És un nacionalista radical, totalitari i inflexible. El projecte de l´Espot en realitat és com la Republica Catalana o l´honestedat del polítics del Govern: inexistent.
Ferran Fa 16 dies
Doncs mira que CUP .........
Federalista Fa 16 dies
Sí home e sport presenta t tu per a treure con siempre zero escon que no era vota ni la teua familia como sempre jajaja sí que tens f forsa forsa si jj jajaja.
Fat Boy Fa 16 dies
"Com volem que ens respectin si no ens respectem a nosaltres mateixos?" (Winston Churchill).
Ramon Fa 16 dies
Tenim uns independentismes teòrics que prioritzen tant sa xerrameca unamicaantisistema que deia aquella, que rebutgen sumar per la llibertat de Catalunya amb catalans que no siguin de la seva corda progre mentre que frisen sempre per posar-li el cul en pompa a l'Espanya sociata. I després tenim nacionalismes, sobiranismes, independentismes, que es volen transversals però acaben sent socialdemòcrates de facto i seguidistes del diktat progre perquè no els diguin feixistes (tot i que igualment
Este habla igual que vox Fa 17 dies
Otro tonto...
Muncheta Fa 17 dies
Ostres si que va fort voste ,aquesta barretja es molt heavy ,supremacisme amb barretina jajaja
Ramon Fa 17 dies
Sí, Espanya ens roba. Però això és secundari.
Ramon Fa 17 dies
Espanya es va escagarrinar davant les perspectives de redreçament nacional que s'obrien amb l'ensulsiada del tripartit i la consegüent fi de la hiperlegitimació progre que havia set el relat espanyol contra el nacionalisme català. Redreçament que hauria pogut fer possible la independència a mig termini. Jo sempre vaig sospitar que Espanya va preferir que intentéssim la independència, perquè això estava clar que sense primer haver fet net de la mena d'esquerres que corren perquí no ens
Lo Perot Fa 17 dies
L'article es perfercte. Ara, entrelínies endevino que l'autor estaria reactivant una antiga proposta de Catalunya Acció, del que ell n'és president, dita Força Catalunya. Es així? Si així es ens trobaríem en aquest espai a tres opcions semblants amb tots els matisos: Primàries Catalunya, Front Nacional de Catalunya i aquesta "Força Catalunya"? El que en resulta decebedor i manca de voluntat per fer d'una vegada un veritable moviment patriòtic nacionalista català.
"És urgent l’aparició en l’escena pública d’una formació política integrada per homes i dones en els quals percebem una fortalesa de caràcter i un idealisme que esdevinguin models de referència." Fa 17 dies
Y que toquen el pito, modestia aparte.
Abderraman Fa 17 dies
Fa mesos que vaig fent diverses col·laboracions en aquest sentit. Quan aquest grup, persona o partit sorgeixi comptarà amb les adhesions dels veritables patriotes; no els cagadubtes i mirades-llargues que ara tenim.