Fora immigrants

"Portes tancades i a posar-li ciris a Trump mentre ens neguem a acceptar que aquest tros de terra no és nostre per dret de naixement"

D'acord. Ni un immigrant. Fora tots. Els magrebins, els xinesos, els peruans i els equatorians. Fora tots de Catalunya. Ja n'estem tips, que vinguin a fer feines que no ens agraden i a pagar la nostra jubilació. Fora tots. Els senegalesos que venen samarretes del Barça força més barates que a la botiga oficial. Al carrer. Ja n'hi ha prou. Portes tancades i barrades. Tant se val la situació dels seus països o les dues-centes mil amenaces de mort que han de suportar al llarg de la seva vida. No és problema nostre. De fet, aquí no hi ha lloc per a tanta gent. Fora, au, a casa. Ni un de més. Ni els sirians i la seva suposada guerra civil i aquells atacs químics que ens esgarrifen un dia i poca cosa més. Que s'esperin que acabi la guerra i, si no poden, que marxin al Líban que està al costat i segur que els acull més o menys bé. O no, tant se val. Però aquí ja no hi caben. Ni els turcs, que ara resulta que no els agrada Erdogan. Doncs mira, no el seguiu votant però aquí, a Catalunya, ja no hi cap ningú més. Tots fora. Oh, i especialment els bolivians. Fora! Pensen que poden venir aquí a refregar-nos per la cara que no tenim cura dels nostres pares i avis i ho han de fer ells. Fora! No en parlem més.

 

I els murcians, al carrer, també. Que el metro ja es va acabar fa anys i no ens calen més excavadors de túnels. Ja ens ho apanyem nosaltres, el que falta. I per la plaça de Les Glòries farem servir tuneladores. O els andalusos, extremenys i gallecs. Fora tots. No podem resistir aquesta pressió migratòria gaire anys més o el país s'enfonsarà. Política de portes tancades i au, tal dia farà un any. O els manxecs com el meu avi o els asturians com les meves àvies, tots fora! Ja n'hi ha prou d'aquesta permissivitat amb la immigració. Anem deixant entrar qualsevol i els catalans de debò no tindrem lloc al metro, ni feina, ni lloc als restaurants per compartir amb els turistes. Barcelona és l'exemple paradigmàtic d'aquesta problemàtica. Com voleu que acollim més immigrants i refugiats si pràcticament ja no es pot caminar pel carrer amb els turistes? Ho sento, no hi cabeu, au, quedeu-vos a casa i deixeu que els estrangers de països rics ens explotin sense molèsties.

 

 

I la gent de Lleida? Fora. Portes tancades. A Barcelona no necessitem més gent expulsada de la indústria agrícola. O pescadors de la Costa Daurada o immigrants de la Garrotxa com el meu avi. Fora tots. Barcelona ja no suporta aquesta pressió migratòria. Capriciosos refugiats que venen aquí perquè pensen que tot és or i luxe. Nosaltres també ho passem malament, a Barcelona. Prou. Portes tancades i a posar-li ciris a Trump mentre ens neguem a acceptar que aquest tros de terra no és nostre per dret de naixement. És de qui vingui i se'l mereixi més que nosaltres.

 

Comentaris