Des del respecte als familiars de les víctimes de l’incendi de l’Horta de Sant Joan i al bomber greument ferit encara, no podem callar. No ho podem fer per ètica com ha dit el president Pujol. Ètica: la filosofia moral que tracta la bonesa o la malesa dels humans respecte els seus costums, actes i pensaments.
Fa un parell de dies en declaracions a Rac1 el senyor Boada va dir textualment que “s’havia de felicitar el govern per la investigació duta a terme a rel de l’incendi”. No crec que hagi oblidat tan fàcilment que hi ha cinc persones mortes, de manera que deixo al seu parer la capacitat ètica d’en Joan Boada.
El fet que s’hagi obert el sumari que la jutgessa de Gandesa ha portat, establint indicis suficients per a considerar que l’incendi va ser provocat per dos presumptes piròmans, en un lloc i en un temps que no tenen res a veure amb el que establia el primer informe que va investigar els fets, i segons el qual un llamp havia encès un tronc de pi que fins i tot es va mostrar als mitjans d’informació, prova dues coses: que els agents rurals del departament de Medi Ambient es van equivocar per una banda, i que la contundència de les declaracions del conseller Baltasar en afirmar que “amb tota rotunditat ha sigut un llamp” malgrat que alguns veïns havien aportat proves fotogràfiques (recollides i admeses per la jutgessa) que demostraven justament el que s’ha provat ara, són una temeritat i una irresponsabilitat política.
No dubto que els forestals van fer la feina tan bé com van saber, i que és humà equivocar-se, el que m’indigna és que en cap moment es fes cas del que l’alcalde de l’Horta de Sant Joan i altres veïns coneixedors de la zona explicaven a tort i a dret, no és just el que es van haver de sentir aquesta gent, que amb la sang calenta després de la tragèdia s’acusés a l’alcalde de donar la culpa als bombers, quan, ben al contrari, aquest alcalde (que en un destacament d’urgència desplegat al territori és autoritat i per tant s’ha de comptar amb ell) va defensar en tot moment la tasca dels bombers, només va parlar “d’un cert relaxament al comandament” durant el fatídic migdia ja que amb prou feina hi havia ningú. Si a això hi afegim que les previsions meteorològiques que es coneixien del dia abans anunciaven vents provinents del nord d’Àfrica forts que agreujarien enormement la situació, hem de concloure que l’alcalde tenia tota la raó, desgraciadament.
Per altra banda el conseller Saura va reblar el clau de la incompetència afirmant al Parlament “l’actuació va ser impecable, no hi va haver cap relaxació descoordinació ni control“. Quan els familiars d’algunes de les víctimes van demanar de veure el lloc de l’accident mortal deu dies després van trobar casualment un tros de terra remoguda amb dues pedres a sobre que en apartar-les i gratar una mica van deixar a la llum alguns objectes que portaven els bombers que van perdre la vida allí. Naturalment aquest material va ser dipositat també al jutjat de Gandesa, són proves molt significatives i encara ningú ha explicat com i per què estaven enterrades en un forat. D’aquí la incompetència, en afirmar coses que després s’ha comprovat que no es podien afirmar amb aquella seguretat.
Els bombers han elaborat també un informe que ja fa quatre mesos arribava a les mateixes conclusions que la investigació instada per la jutge, però a més, afegeix que en aquell migdia tràgic, les avionetes dels BRIF ( Brigades de Reforç d’Incendis Forestals, dependents del Ministerio de Medio Ambiente) van marxar de la zona per acudir a un altre servei “la seva marxa va generar una situació operativa no prevista i sobtada“.
Aclarir els fets no és furgar en la ferida, ni tampoc s’ha d’interpretar com a voluntat de desgast del govern. Aclarir els fets és deixar testimoni del respecte que es mereixen les víctimes que van donar la vida per salvar persones i béns, generosament i amb heroisme. Aclarir els fets significa aprofitar el sacrifici d’aquests joves per esmenar protocols i salvar altres vides.
El que han declarat de moment el conseller Baltasar i el secretari general Joan Boada, amb un to prepotent, indigne i barroer tot aixecant la veu per dir que no hi haurà cap dimissió és un insult als familiars de les víctimes, al govern que representen i a tots els ciutadans.
