Final feliç

"Però ell va dir llista, ella paraigua. Ell sense sigles, ella amb partits. Ell plebiscitàries, ella constituents. Quina pena que ella segueixi amb el seu discurs de peluix"

Al 2014 li queden els títols de crèdit, i d'aquí unes hores apareixerà el "The End" a la pantalla. Acomiadem l'any i amb ell "El Procés" (Season III). Ets a la butaca mirant fixament la teva pantalla mental. Desfilen els noms dels protagonistes d'una tercera temporada trepidant del culebron i reconeixes la melodia que tanca aquest últim capítol: la veu alegrement trista del nostre marcianet preferit.

Ell va dir piscines, ella trampolins.
Ell va dir planetes, ella va dir "quins?"
I quina pena es desencís, que rotunda i que valent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.


Aquest final de temporada no t'ha agradat gens, i mira que enguany hem vist episodis realment brillants. Just quan la competència es fregava les mans pensant que la cosa havia perdut tot interès, "V", emès l'11S, va esmicolar audímetres. Et vas tornar a enganxar a la pantalla: capítols com "Pedralbes" van augmentar la tensió fins a límits insuportables durant la tardor. Un gir audaç de guió va desembocar en "9N", episodi magistral que serà recordat per sempre més, amb rècord d'audiència inclós. El mercat internacional començava a mostrar notable interès en adquirir els drets de la sèrie. I quan la trama –i l'audiència!– demanava acció a crits, va i la cosa s'atura. Ens encallem en la història d'amor/odi entre els protagonistes principals.

Ell va dir quimonos, ella maniquís.
Ell va dir tigressa, ella colibrís.
I quina pena es desencís, que dolenta i que dolent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.


Havies cregut de bona fe en la química dels dos, que no tenien més remei que agradar-se i afrontar junts els molts perills de la següent temporada. Però ell va dir llista, ella paraigua. Ell sense sigles, ella amb partits. Ell plebiscitàries, ella constituents. Quina pena que ella segueixi amb el seu discurs de peluix. Tants romanços empantanen el guió, i la cosa no avança: ella hauria de mostrar més decisió sobre com orientar la seva vida. Però té tants dubtes, que ha deixat de tenir la paella pel mànec, i ara és ell qui porta la iniciativa.

Fins i tot ha començat a tontejar amb un seductor personatge (de moment) secundari, d'aquests que t'expliquen a qué huelen las nubes. Ha entrat por asalto a la trama i encara està per veure quin paper tindrà. En fi, som al nus del guió i tot està ben embolicat.

Ell va dir llimones, ella va dir groc.
Ell va dir pintura, ella va dir pot.
I quina pena es desencís, que rotunda i que valent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.


La quarta temporada, la de 2015, ha de ser la final, el desenllaç, la resolució del conflicte. Si els guionistes segueixen insistint en la trama ell/ella, aquesta sèrie no interessa a ningú: l'ha vista tothom mil cops. Aquests culebrons catalanets d'abans, o no acaben mai, o acaben malament. Prou de serials horteres d'altres èpoques. L'any que ve fem quelcom nou, original, millor: un final feliç. Les enquestes demostren que l'audiència els prefereix.

Lalalalaaa, la la la la, lalalalaaa…

 
 

Comentaris