Final feliç?

"Molt preocupant que en el debat a Madrid s'hagi especulat amb si els camions duien o no penjada la senyera o si els milions que mai sabrem que ha costat el rescat els hauria d'haver pagat la Generalitat"

Només en Roque i l'Albert i les seves respectives famílies tenen dret a mostrar-se radiants de felicitat. La resta, començant pel president del Govern i acabant pel president de Barcelona Acció Solidària haurien de ser més honestos amb ells mateixos i reconèixer que no, que no era exactament així com hauria d'haver anat tot plegat.

D'entrada, que els membres d'Al Qaida considerin aquesta negociació "un exemple a seguir" no és res del que l'executiu de Zapatero pugui mostrar-se cofoi i orgullós. Ara els terroristes islamistes ja saben que amb el Govern espanyol hi poden comptar, igual que ho saben els pirates somalís, no ens n'oblidem pas. Jo em veig incapaç de jutjar si s'hauria d'haver pagat o no el rescat, el que em sorprèn és la irresponsabilitat que demostren els qui ens governen fent passar per un triomf diplomàtic internacional el que en realitat sembla una autèntica baixada de pantalons.

Tampoc tenim massa coses a celebrar tots aquells que ens agradi o no hem de viatjar amb un passaport espanyol sota el braç. Ara ja som membres de ple dret del selecte club dels turistes, cooperants o "turistes-cooperants" occidentals amb més possibilitats de ser segrestats. I faig aquesta triple distinció perquè a aquestes alçades de la pel•lícula em sembla que a ningú li sorprendrà si dic que allò que feien en Roque, l'Albert i l'Alícia el fatídic dia del seu segrest no és ben bé cooperar. Les veus més crítiques -no mancades de certa enveja, tot sigui dit de pas- els acusen d'estar fent el turista amb totes les despeses pagades, però tampoc no crec que sigui el cas. En aquests viatges sovint es paga, menys, però es paga, es carreguen i descarreguen moltes caixes i es dediquen moltes hores a visitar oeneges i a parlar amb el que es denomina "agents locals". Per tant, no és el mateix que anar a veure un museu aquí i banyar-te en una platja allà, però està clar que fer-ho a l'extrarradi de Dakar sempre és molt més suggerent i entretingut que no pas fer-ho en un barri marginal de Sant Adrià del Besòs. Per què ens hem d'enganyar?

Assumit que és un model híbrid i singular a cavall del turisme i la solidaritat, estaria bé que les institucions públiques i privades que subvencionen aquest tipus de cooperació s'informessin una mica millor de quines són les últimes tendències en el sector de les ONG professionals. Descobriran que creuar mig Àfrica amb una vintena de camions carregats de regals, encara que molts siguin objectes per a d'altres ONG que sí executen veritables projectes de desenvolupament, com ells es defensen, és l'antítesi del que diuen tots els manuals de cooperació i de pas, del turisme sostenible. Per tant, els de Barcelona Acció Solidària tampoc no haurien d'estar per a massa celebracions. Més que canviar de ruta, com ja han anunciat, el que han de fer és demostrar esperit autocrític i transformar de cap a peus un projecte solidari que caldria veure si aporta prou beneficis a la comunitat local com per justificar el cost ambiental i econòmic que genera tot aquest transport d'objectes varis i menjar.

Per acabar-ho d'adobar, a tot plegat s'hi suma la instrumentalització que els mitjans de sempre, el partit polític de sempre i, en general, les veus de sempre han fet "del fet diferencial català dels segrestats". Molt preocupant que en el debat a Madrid s'hagi especulat amb si els camions duien o no penjada la senyera o si els milions que mai sabrem que ha costat el rescat els hauria d'haver pagat la Generalitat. Està clar que l'odi de les Espanyes arriba a límits insospitats. Podia haver estat molt pitjor, és cert, però tret de dues famílies, la resta no tenim res a celebrar.

 
 

Comentaris