Manuel Marchena ha manifestat en privat el seu malestar per les filtracions produïdes entorn la sentència del procés. Immediatament s’han produït també per part dels advocats dels processats anuncis de queixes per violació del secret de les deliberacions. Però de què estan parlant? En quin context es produeixen les seves queixes i quin sentit o abast poden tenir?
Ens trobem dins d’un univers judicial que no castiga la violació del secret sumarial, i fins i tot fem safareig dels fets que es filtren i que suposadament no hauríem de conèixer. Per altra banda generar una denúncia falsa també surt gratis en la major part dels casos. En ambdós casos la voluntat, i potser la capacitat del sistema judicial per perseguir conductes que estan tipificades com a delicte tendeix a nul·la. Tot i que cada cas és un món i que en tots ells la situació és denigrant, quin sentit té la reclamació, per més legitima que pogués ser?
Plantegem les diverses possibilitats: si la sentència fos la mateixa que la que anuncien les filtracions, no preferirien els condemnats això que una pena més greu? I si la pena fos inferior a la que ha estat filtrada sense que canviï el delicte, quin seria el greuge? I si finalment la condemna anunciada en la filtració fos més greu que la que finalment es constati en la sentència, no ens hauríem d’alegrar, sobre tot els directament afectats?
En resum, no acabo de veure el sentit de la queixa, excepte en un aspecte que compartiran processats, Marchena i imagino que tanta gent: comencem a estar cansats de suposats experts en dret que senzillament tenen accés a funcionaris amb ganes de glòria o sobresous i, anticipant el que no toca, acaben etzibant conflictes pers sobre dels que ja tenim.
