Filtracions

"Si la sentència fos la mateixa que la que anuncien les filtracions, no preferirien els condemnats això que una pena més greu?"

Manuel Marchena ha manifestat en privat el seu malestar per les filtracions produïdes entorn la sentència del procés. Immediatament s’han produït també per part dels advocats dels processats anuncis de queixes per violació del secret de les deliberacions. Però de què estan parlant? En quin context es produeixen les seves queixes i quin sentit o abast poden tenir?

Ens trobem dins d’un univers judicial que no castiga la violació del secret sumarial, i fins i tot fem safareig dels fets que es filtren i que suposadament no hauríem de conèixer. Per altra banda generar una denúncia falsa també surt gratis en la major part dels casos. En ambdós casos la voluntat, i potser la capacitat del sistema judicial per perseguir conductes que estan tipificades com a delicte tendeix a nul·la. Tot i que cada cas és un món i que en tots ells la situació és denigrant, quin sentit té la reclamació, per més legitima que pogués ser?

 

Plantegem les diverses possibilitats: si la sentència fos la mateixa que la que anuncien les filtracions, no preferirien els condemnats això que una pena més greu? I si la pena fos inferior a la que ha estat filtrada sense que canviï el delicte, quin seria el greuge? I si finalment la condemna anunciada en la filtració fos més greu que la que finalment es constati en la sentència, no ens hauríem d’alegrar, sobre tot els directament afectats?

En resum, no acabo de veure el sentit de la queixa, excepte en un aspecte que compartiran processats, Marchena i imagino que tanta gent: comencem a estar cansats de suposats experts en dret que senzillament tenen accés a funcionaris amb ganes de glòria o sobresous i, anticipant el que no toca, acaben etzibant conflictes pers sobre dels que ja tenim.

 

Comentaris (8)
joanka Fa 1 mes
Llastima pensaba que aquesta senyora en el fons sempre tractava de defensar la Justicia... però es veu que primer són els col.legues i per tant el que no siguin ètics ni justos li és ben bé igual... l'important són els tecnicismes i els companys de professió. T'has lluit. Et veig igual que als a por ellos al cap i a la fi és la forma dels cavernaris per despedir-se!
Tonet Fa 1 mes
Treure importància a una cosa tan impresentable com són les filtracions. Una vegada més, es veu que Nebrera no és pas cap «maitre à penser». >>
Octubre Rojo Fa 1 mes
Doña erre que erre, vamo a hazé humo pa dissimular Españistán.
Fidriko Fa 1 mes
En aquest cas, estic molt en desacord amb el plantejament de la Montse Nebrera. El que exposa no és el fons de la qüestió; el de les filtracions és un exemple que a espanya els delicte no els tipifica el codi sinó els pebrots i la fel del jutgdes i dels fiscals posats pel sistema polític: T Constitucional, T Spuprem i CGPJ. Espanya democràtica? -Una tifa.
Pitxolí Fa 1 mes
Aq. és un dels articles més desgraciats que li he llegit a l'autora. És com si el defensor d'un asassí digües «Plantegem les diverses possibilitats: si no l'hagués mort el meu client, ¿no hauria pogut morir d'una malaltia, d'un accid. o per un altre assassí?, ¿no hauria mort igualm. un dia o un altre.?»
Pitxolí Fa 1 mes
"Pobre" Marchena; la de paperots que ha d'arribar a fer un per una filla.
Torroella Fa 1 mes
Montse: te n'enteres o no que el tema és la filtració en si? Que Espanya no és una democràcia homologable.
Justificant Fa 1 mes
Justificar q els comdenats no siguin els 1ers en ser informats es blanquejar un sistema judicial caduc.