Ahir diumenge, abans del partit que va resoldre el Barça davant el sempre perillós València de la mà d’un Leo Messi estel•lar, el Sr. Sandro Rossell es reuní amb representants de les penyes barcelonistes de fora del nostre país i de l’Estat espanyol. El candidat a la presidència del Futbol Club Barcelona a les properes eleccions institucionals sap com n’és d’important seguir posicionant òptimament el club a nivell internacional, per tal de garantir la sostenibilitat del projecte Barça.
Des de la iniciativa de la Penya Barcelonista de Washington DC, se li transmeteren al Sr. Rossell un conjunt de reflexions que, per les seves característiques, haurien de ser plantejades a tots els postulats presents i futurs a presidir el club:
–El Barça va bé quan la pilota entra a la porteria, com se sol dir. I, sortosament, portem una ratxa de bons resultats durant els darrers temps difícil d’oblidar. I el que és més important, és perfectament prolongable a curt termini. Per tant, durant els últims mesos de competició, un bon candidat, un bon barcelonista, farà tot el possible per no interferir de forma negativa en l’ambient adequat que entre tots hem de mantenir per a la consecució de més èxits esportius.
–És una opinió pràcticament unànime que el model esportiu actual del club és inqüestionable a totes les seves seccions. Reflecteix un seguit de valors indispensables per a l’obtenció de resultats satisfactoris: humilitat, esforç, rigor, responsabilitat, sacrifici, companyonia, sentit de pertinença a un grup, treball en equip … etc. Tots aquests actius haurien de seguir transmetent-se als esportistes de Can Barça, des de les categories inferiors fins les de primera línia. Aquest fet ens garanteix generar veritables estrelles de l’esport a casa. I en el cas que es necessiti comptar amb professionals formats a altres clubs, convé continuar amb la política de posar un gran esforç traduït en una clara metodologia de treball que permeti aconseguir adaptar-los a la institució i al país, a Catalunya, en el més curt període de temps possible.
–Cal donar continuïtat al reforç dels elements de catalanitat del Futbol Club Barcelona. Seguir projectant-los arreu de forma prioritària és cabdal. I en aquest sentit, proveir a les penyes d’instruments i eines per a continuar difonent de forma apropiada què és el Barça com a institució, i què és Catalunya com a país, l’essència del qual defineix en gran part el club més enllà de les nostres fronteres – les gires estiuenques en són un exemple. És a dir, tenint en compte que a nivell polític les coses no funcionen com haurien de funcionar, s’ha de tenir ben present que el Barça és una de les armes més potents de les que els catalans disposem per a exposar-nos al món.
–La transparència en la gestió del Futbol Club Barcelona no és un deure, sinó el camí cap a l’èxit. El Barça és un dels bens més preuats dels seus socis, i no una joguina del seu president i junta directiva circumstancials. Mocions de censura a mitja temporada i semblants només fan que jugar en contra de tots.
–I en qüestions de Responsabilitat Social Corporativa, seria important mantenir acords i patrocinis com els d’UNICEF, que afavoreixen clarament l’assoliment dels objectius de projecció i òptim posicionament de la institució. En aquest aspecte, i en pro de seguir fent la bona feina feta fins ara en termes de cooperació internacional, el rol de la Fundació Futbol Club Barcelona és primordial.
I dit això, i prenent exemple de l’equip de la capital de l’Estat espanyol del que no s’ha de fer, socis i simpatitzants, arremanguem-los les mànigues ara que s’apropa el final de la temporada per a aplaudir i animar més que mai als nostres equips, per a tornar a fer d’aquest 2010 un any memorable per a les ments i cors blaugrana.
