Què feu?

"S'ha de tenir una intensa convicció pacifista per resistir la seducció violenta"

La violència és un terreny estèril on no hi creix res. Corregeixo. Hi creixen abundants males herbes. Hi creix la rancúnia i la revenja. Hi creix l'odi. La frustració i el desànim. La violència és un aliment pervers perquè només et dóna energia per atacar. Només desperta els instints salvatges. Les respostes viscerals. I allunya la possibilitat de perdó. De reconeixement de l'altre en les seves diferències. Converteix a persones complexes en caricatures fàcilment odiables. La primera cosa que hauríem de repetir tots després d'aquests dies de batalla campal és que la violència és inútil. Que la violència només deixa ferits i empresonats. Deixa els polítics fora de joc. I es burla de la principal grandesa del moviment independentista: les conviccions democràtiques i pacífiques. I algú dirà "i què hem aconseguit amb la pau?" Unitat, cohesió i fermesa davant dels reptes. Però el més important és el que hem evitat amb la pau: el patiment estèril i l'odi futur.

Lamentablement, la violència no sempre és fàcilment evitable. S'ha de tenir una intensa convicció pacifista per resistir la seducció violenta. I resulta que la lògica de l'Estat espanyol no ajuda a mantenir la pau amb fermesa. És una dinàmica que fa anys que dura i que ens impossa una asfixiant pressió interna. Si hi ha un problema amb els catalans, s'hi ha d'enviar la força física per arreglar-l'ho. Si volen votar, se'ls ha d'atonyinar. Si tallen carreteres, s'ha de detenir a algú i acusar-lo de terrorisme. Si protesten, se'ls ha de menystenir i ridiculitzar. Si són persistents, se'ls ha de portar a la presó. Si són resilients, se'ls ha de condemnar. Si són pacífics, se'ls ha d'apartar de la política. És la recepta perfecta per destil·lar un conflicte. Pas per pas. I contra això no hem sabut construir un discurs de resistència pacífica activa, sinó que ho hem apostat tot a les manifestacions multitudinàries. Genials i significatives, però fàcils d'ignorar per part de l'Estat.

 

Resulta curiós que els joves "adoctrinats" per l'escola catalana anessin a votar pacíficament l'1 d'octubre. Els mateixos joves que ara, després de dos anys "adoctrinats" per les polítiques repressives de l'Estat, estan incendiant Barcelona. Calant foc als carrers de manera salvatge. Heu parlat amb ells? Són esponges que han absorbit pacientment la frustració i l'odi dels familiars. Veureu en les seves mirades hores de sentir-vos parlar de política. Eren llumins a punt d'encendre's i, evidentment, han acabat explotant.

És un avís per al futur. Una advertència perquè tinguem clar què volem plantar i, sobretot, què volem recollir d'aquí a cinc anys. Perquè la violència portarà la frustració que transmetrem, sense cap dubte, als nostres fills. I aquests, carregats de les raons que nosaltres els hem donat, exerciran més violència per alimentar el cercle. És el moment ideal per aturar-se i tornar a ser nosaltres mateixos. El moment per plantar les llavors d'un país de cara al futur i no les males herbes d'un conflicte sagnant.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?