Diré una obvietat: les lleis s’han inventat per fer un servei als ciutadans i que puguin conviure sense fer-se mal. Mai són els ciutadans els qui estan al servei de les lleis (inclosa la Constitució), perquè aquestes no prenguin mal. Segona obvietat: des de Montesquieu qualsevol democràcia es basa en la separació dels tres poders, el judicial, el legislatiu i l’executiu. El poder legislatiu, representant del poble sobirà, dictamina unes lleis; el poder executiu, és a dir el govern, les executa; i el poder judicial dirimeix si els ciutadans les compleixen. El que no es pot fer es que una llei d’un parlament sigui anul•lada pel poder judicial. Això només és possible en l’envintricollada democràcia espanyola. El resultat és uns tribunals que no estan al servei de la llei, sinó la llei al seu servei, i uns ciutadans que no gaudeixen de la seva plena sobirania, sinó que són uns quants jutges els qui l’exerceixen.
Que s’ho facin mirar.
Que es facin mirar els arguments contra la independència de Kosovo.
Que es facin mirar què han fet amb l’Estatut de Catalunya, amb el ple consentiment del govern espanyol que ara ens vol tocar l’esquena.
I que ens ho fem mirar nosaltres, perquè si no ens unim, tot acabarà entre despatxos, passadissos, polítics ambiciosos i els llepaculs del poder. Com ja està passant.
Hi ha una Espanya dialogant i progressista. En dono fe. Llegeixo amb plaer el diari “Público” perquè veig en editorials i articles una actitud respectuosa envers els drets de Catalunya.
I tanmateix aquests espanyols dialogants i que creuen en la pluralitat tenen una pedra en la sabata. Es diu Jan Laporta i no el poden ni veure. Que essent president del Barça sigui independentista els exaspera; que hagi guanyat sis copes i que tingui un prestigi internacional els treu de polleguera.
A Catalunya, com que som provincians i mimètics, hi ha qui copia aquesta opinió.
I un altra cosa: he llegit d’un intel•lectual espanyol que respecto que diu que, abans, ser del Real Madrid era ser de dretes i ser del Barça era ser d’esquerres. Aprofita per explicar com ha canviat Madrid. Ostres, tu: mesurem-ho amb les urnes: tant a la comunitat com a la ciutat de Madrid governa el PP; tant a Catalunya com a Barcelona governeu vosaltres, els socialistes, “soi-disant” d’esquerres.
Ep: feu-vos-ho mirar.
