Fernández Díaz, el ministre fal·laç

"Com és que escarnir el PP és delicte i no ho és que el PP escarneixi presidents de Catalunya i ciutadans dels Països Catalans?"

Aquestes són paraules de Jorge Fernández Díaz, ministre espanyol d'Interior: "El ciberdelicte i la cibercriminalitat, en les seves diferents manifestacions, són una de les més grans amenaces que hem d'afrontar. Sota l'antifaç, la disfressa o l'anonimat que, en principi, donen les xarxes socials s'estan produint cada cop més comentaris que inciten a l'odi, que fan apologia del delicte, i això és perillós per a tothom, ja que al final aquestes coses tenen conseqüències. Hem de posar-hi límit. Val més curar-se en salut. El que és delicte a qualsevol lloc ho ha de ser també a la xarxa."

Són paraules que sonen entenimentades i que pot subscriure moltíssima gent. Qui comet un delicte, sigui on sigui, n'ha d'afrontar les conseqüències. Internet no pot quedar-ne al marge. La sensació d'impunitat que transmet la xarxa afavoreix que individus covards i acomplexats, amb obsessions malaltisses i greus problemes psicològics i mancats de principis ètics escampin injúries o calúmnies sobre tercers que mai no dirien si s'haguessin d'identificar. De tota manera, això no és nou, això sempre ha existit perquè és inherent a la condició humana. La diferència és que Internet permet fer-ho sense sortir de casa o des de l'ordinador de la feina. Per sort, però, per a la unitat de delictes informàtics dels Mossos d'Esquadra, és força fàcil identificar aquests individus emmascarats. N'hi ha prou de fer una denúncia. Tot seguit la policia o el jutge demanen al mitjà de comunicació la IP del difamador amb una captura de pantalla del seu comentari –encara que hagi estat finalment retirat– i la persona difamada pot saber qui s'amaga darrere l'antifaç.

El problema és que Fernández Díaz és la persona menys indicada per parlar d'ètica, altrament ja fa temps que hauria dimitit. Estic parlant de les calúmnies abocades sobre els presidents Artur Mas i Jordi Pujol per part del diari El Mundo procedents de falsos informes policials amb l'única finalitat de manipular el resultat de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. Fernández Díaz, tanmateix, no sols no ha dimitit, sinó que no ha donat cap explicació, no ha dut a terme cap investigació, no ha cessat ni expedientat ningú de la policia espanyola ni ha pres mesures contra el diari. Res de res. Només declaracions cíniques i de burla als principis democràtics més elementals. És el ministre fal·laç.

Aquestes coses demostren, a més, que les declaracions i diligències de Fernández Díaz contra el ciberdelicte vénen motivades únicament pel fet que els comentaris a la xarxa que festejaven l'assassinat de la presidenta de la Diputació de Lleó, Isabel Carrasco, afectaven el Partit Popular. En aquest cas sí que Fernández Díaz ha corregut a prendre mesures, en aquest cas sí que s'han localitzat els culpables i s'han practicat detencions. Però què passa si qui comet el delicte és el mateix Partit Popular? Què passa si el delinqüent és un regidor de l'Ajuntament de Rubí, anomenat Jonatan Cobo Ortega que difon pel twitter un fotomuntatge amb el president Mas vestit d'oficial de les SS, comparant la independència de Catalunya amb l'extermini nazi i mostrant el segell de la Generalitat i el logo de TV3 com a símbols del règim de Hitler? Doncs no passa res. Jonatan Cobo Ortega no sols no ha estat detingut, sinó que tampoc no ha estat expulsat del partit. Tot al contrari. Alícia Sánchez-Camacho –com a premi?– el va passejar al seu costat durant tota la campanya electoral del 2012.

Què passa també si durant la mateixa campanya el Partit Socialista de Mont-roig (Baix Camp) penja un fotomuntatge del president Mas i la imatge de Hitler al seu Facebook? Doncs tampoc no passa res. Ni Fernández Díaz practica detencions ni Pere Navarro ni el Partit Socialista determinen expulsions. Quines diligències ha obert el ministre espanyol d'Interior, per altra banda, contra el Partit Popular d'Altafulla (Tarragonès) per haver vinculat la independència de Catalunya amb els milions de morts del terror nazi o contra Román Piña Valls, articulista del diari El Mundo, per desitjar la mort del docent Jaume Sastre, en vaga de fam com a demanda contra els atacs del govern de les Illes a la llengua catalana? L'articulista –que titula el seu text "Jo odio"– diu que celebrarà que Jaume Sastre i la resta de docents de la Plataforma que ha demanat ajut a la Unesco "morin de fam, d'un llamp o fins i tot assassinats", i les Nuevas Generaciones del PP balear titllen "d'escombraries" aquests docents i demanen que siguin llançats a un abocador. Fernández Díaz, però, no hi veu apologia del delicte ni incitació a l'odi.

Deu ser per això que el ministre espanyol tampoc no contesta cap d'aquestes quatre preguntes: com és que alegrar-se de la mort d'un membre del PP és delicte i fer apologia de l'assassinat d'un defensor de la llengua catalana no ho és? Com és que escarnir el PP és delicte i no ho és que el PP escarneixi presidents de Catalunya i ciutadans dels Països Catalans? Com és que el Partit Socialista pot delinquir sempre que no ho faci contra el PP? I Com és que en tots aquests casos no s'han practicat diligències, ni detencions, ni expulsions? No hi ha resposta. Només el silenci del ministre fal·laç.

 
 

Comentaris