Fer sentir la nostra veu, fer útils els nostres vots

"Som els hereus (i els qui hem patit bona part de les conseqüències) del 9N i de l'1-O, que ningú ho oblidi."

Deixar un any enrere sempre és moment per aturar-se i reflexionar sobre els reptes, encerts i errors comesos, i per plantejar-se com encarar l'any que vindrà. Políticament hem tingut un 2018 agitat i carregat d'injustícia, amb canvis al govern espanyol, amb un nou president a Catalunya i un nou govern que ha tingut l'obligació inicial d'aixecar totes les traves que el 155 va deixar en la nostra administració.

 

I ara toca encarar un 2019 on els partits polítics, amb els governs a les respectives institucions, seguiran sent els actors que hauran de garantir que les necessitats del dia a dia i alhora els anhels de futur que la majoria del poble desitja puguin entrellaçar-se sense generar estralls a la societat catalana. De "momentums" en tindrem uns quants: l'inici del judici injust als nostres presos polítics, els pressupostos del govern de la Generalitat, els pressupostos del govern espanyol, les eleccions europees i municipals, i qui sap si, agafant el fil del discurs del president Torra per Cap d'Any, en sorgirà algun altre de més cabdal al llarg del 2019.

 

El Partit Demòcrata no pot restar immòbil davant d'aquests moments novament importants pel nostre país. Ha de tenir la veu i el vot necessari que en altres moments en el passat ha exercit amb encert. Som els hereus (i els qui hem patit bona part de les conseqüències) del 9N i de l'1-O, que ningú ho oblidi. La gent hi va fer molt, però al capdavant de les institucions hi havia presidents del nostre partit, i a la meitat de les alcaldies del país també electes del PDeCAT garantint que el referèndum es portés a terme. És bo recordar-ho davant els qui amb menys de 140 caràcters aprofiten per desqualificar el llegat i la feina feta d'aquest partit, jove però ben implantat.

 

Del "momentum" dels pressupostos del govern espanyol ja en sabem el resultat: el NO als pressupostos mentre existeixin presos polítics i exiliats polítics. És sabut i conegut que no només el govern català així ho manifesta sinó també que els associats del partit, a través d'un dels òrgans de representació, així ho han votat. Ara però cal decidir en quin moment això es posa de relleu. Quan executar els nostres 8 vots serà més útil per evidenciar la incapacitat del govern espanyol de fer efectiu el diàleg que diu voler portar a terme -i que el president Torra planteja al voltant dels consensos del 80%-, però que no permet que es pugui parlar de tot. L'opció de fer-ho en primera volta, amb una esmena a la totalitat al costat del PP i C's, és noquejar de bon principi el govern espanyol. Una opció vàlida però, per mi, no encertada. Sense moure'ns del NO, la major demostració de la incapacitat d'un govern d'arribar a acords, consensos o majories és quan avança la tramitació d'un projecte de llei, com els pressupostos, sense la possibilitat que cap dels grups que li poden donar suport ho acabi fent. Aquesta és la opció que jo, com a associat del PDeCAT i pensant no només amb els nostres companys presos polítics i exiliats sinó també amb un horitzó de més mig i llarg termini, el nostre partit hauria de poder manifestar. I fer-ho és també donar temps per parlar dels 21 punts d'acord posats sobre la taula el passat 20D i que en definitiva són el projecte polític per a Catalunya que nosaltres, com a partit, fa temps que exigim al govern espanyol.

 

 

Fer aquest exercici de responsabilitat és tornar a situar el nostre partit de cara al 2019 en un punt clau en vistes al futur: ser el partit útil per al país i per a la societat catalana que molts desitgem. El partit que escolta la gent del carrer, que els fa propostes per l'educació, la salut, l'emprenedoria o la seguretat que el país necessita, que governa amb fermesa, unitat, transparència i coratge per incertes que siguin les situacions. Aquest és el PDeCAT que aquest 2019 hem de tornar a veure tots plegats: al Parlament europeu, al Congrés espanyol, al Parlament de Catalunya i als ajuntaments d'arreu del país.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?