En aquestes dates, una idea atemoreix a una bona part de la població: constatar que, després del breu període estival, caldrà tornar al treball dur. Una idea atemoreix al conjunt de la societat: saber que, després del breu període de calma que suposen les vacances, caldrà tornar a enfrontar-se a la desocupació, la precarietat laboral, la crisi econòmica o la manca d’habitatge. Una idea atemoreix a una bona part dels experts, especialistes i tècnics, després dels dies de descans estival: comprovar que els càlculs sobre l’impacte de la robòtica puguin implicar l’avanç de la desertització o que el creixement demogràfic es faci a costa del planeta. Nosaltres vivim al primer grup, el d’homes i dones que després de molt esforç, desitgen conciliar-se amb el temps, la família, la calma o la lectura. La nostra posició és advertir que la societat pren consciència dels mals del món però no té la força i energia per canviar la realitat i el futur dels nostres fills.
La visió que avui projecten les elits acadèmiques és que el ritme de creixement arribarà a un punt en què ja no serà possible dominar les seves conseqüències negatives. L’economista i humanista Lluís Boada declarava no fa gaire que un dels mals del nostre temps és confondre el capitalisme amb la realitat, fins a l’extrem de creure que només és possible sobreviure amassant riquesa; diners i més diners. A la universitat de Stanford, els investigadors Elizabeth Hadly i Anthony Barnosky declaraven en una entrevista a l’activista Cyril Dion que estan estudiant el punt crític per analitzar les alteracions que estem provocant al planeta. Anthony declarava: “el planeta es convertirà en un lloc molt menys agradable per viure”. Les raons del seu pessimisme moderat es basen en el fet que, si mantenim l’actual taxa de natalitat, arribarem a ser 27.000 milions d’habitants en el 2100, la qual cosa implicarà no poder alimentar tota la població i obligarà, entre altres coses, a arrasar la major part dels boscos tropicals.
El nivell de consum dels nostres països haurà de reduir-se perquè puguin augmentar a l’Índia o a la Xina. Caldrà accelerar l’ús d’energies renovables. Caldrà canviar la forma d’alimentar a la població que avui degrada el medi ambient per produir aliments, tenint en compte que es rebutja un terç de la producció dels cultius. Ambdós experts vaticinen 20 anys per reaccionar si volem sobreviure. En definitiva, cada vegada resulta més evident que tot depèn de nosaltres mentre que, alhora, ens allunyem de poder donar respostes individuals per canviar alguna cosa. El triomf de la visió col·laborativa enfront de les individuals es deu al fet que estem arribant a la conclusió que sols ja no podrem actuar. Fer el de sempre no sembla ja una actitud realista, ni tan sols durant les vacances.
