Fem una cervesa?

No és el mateix quedar per fer una cervesa que per fer un cafè. La cervesa no arriba al compromís d'un sopar, però si va bé pot ser el preludi d'una bona nit. Compartir una cervesa és senyal de complicitat, però no arriba a la picardia més explícita d'una copa de vi, o de cava. La cervesa és tan polifacètica, no trobeu? Per què també ens agrada la que acompanya un frankfurt amb ketchup i mostassa, la gerra amb unes patatetes i olives,o la de llauna, amb rotet inclòs, mentre fan el partit del Barça per la tele. Entenc però que aquestes imatges i emocions no es puguin ni comparar amb beure una cervesa a morro, directe de l'ampolla, quan tens 20 anys, no tens grans problemes, tens calés és estiu i vas amb vaixell per Menorca amb amics. L'any passat ja ens vam dividir entre els que estimàvem el "Tonight Tonight" i la imatge d'una Formentera lliure, espai d'aventures de nens i nenes guapos i guapes, i els que ens deprimíem mirant l'anunci infinit. Per no parlar d'aquell home que degusta, assegut al sofà, una cervesa que el fa menysprear tot el què és normal. Com si ell fos tan especial.

 
 

Comentaris