Felip VI, l’últim rei d’Espanya

"¿No van sentir vergonya de si mateixos i del seus càrrecs, el senyor i la senyora Smith, en veure com milers de persones els blasmaven i els deien de tot a Poblet?"

Felip VI serà l’últim rei d’Espanya. No n’hi haurà més. Amb ell s’acaba una institució sanguinària que ha destruït pobles, cultures i llengües a tots els llocs de la terra on ha posat les seves botes. Catalunya sap molt bé què significa la monarquia espanyola. Els catalans ho sabem tant, això, que del lloc on fem les nostres deposicions en diem Can Felip des de fa segles. És una llàstima que en el cas de la casa reial d’Espanya no s’hagi complert la vella dita que diu que no hi ha bé ni mal que duri cent anys. Aguantar una colla de segles aquesta gent tan ufana i tan superba, la seva idea del món, la seva violència, la seva tirania, la seva droperia, la seva corrupció, la seva cobdícia, sempre espoliant els pobles sotmesos i rapinyant-ne els valors per a engreixar les arques de Castella, altrament dita Espanya..., ha estat un infern. Però, tard o d’hora, tot el que puja, baixa, i ara, per fi, la monarquia espanyola està caient en picat. La seva apel·lació a les Fuerzas Armadas, com a garants de la Sagrada Unidad davant la pèrfida Catalunya, no és res més que l’equivalent als espeternecs d’una bèstia acorralada i ferida de mort.

El discurs televisat, amenaçador i criminalitzador del Borbó contra Catalunya, després del referèndum d’independència de l’1 d’octubre de 2017, va ser tot un regal que caldrà agrair-li durant molts anys –a ell i al seu Estat espanyol–, perquè va obrir els ulls de milers i milers de catalans somnolents que fins aleshores es miraven la monarquia espanyola com una andròmina, però que l’acceptaven amb indiferència. El Borbó va dir autèntiques barbaritats, pròpies d’algú que, endut per la ràbia de l’impotent, del qui no ha pogut reprimir un poble valent que va dir que votaria i va votar, només li queda el recurs de vantar-se d’haver-lo apallissat. Felip VI va justificar aquella violència contra el poble català i la va legitimar com a càstig per haver gosat rebel·lar-se a la idea opressora, totalitària i fanaticoreligiosa de la Unidad de España. Gràcies, senyor Felipe. Però aneu amb compte, no fos cas que, empès per la facultat d’obrir els ulls als qui no hi veuen, acabeu creient-vos el Messies. Seria trist, després d’una vida d’impunitat i de sarsuela permanent, que anéssiu a raure a aquests llocs on hi ha individus que afirmen ser Napoleó, Elvis o Fu-Manxú.

Per cert que són ben grotescos els moviments de l’Estat espanyol per intentar desmarcar Felip VI del seu pare, talment com si tota la família reial no fos còmplice de la corrupció de l’emèrit. N’és còmplice per dinastia, perquè són caps d’Estat no pas escollits per sufragi universal sinó per via sexual i rang de sang i perquè s’han beneficiat dels ingressos familiars fins a l’extrem, com va revelar el diari britànic The Telegraph, de regalar-se una lluna de mel per a Felip VI i Leticia Ortiz per valor de mig milió d’euros. Perquè no es notés, però, com si fossin Brad Pitt i Angelina Jolie, s’allotjaven al Wakaya Club o al Sheraton Denarau, de les Fiji, o al Raffles Le Royal, de Phnom Penh, amb el nom de “senyor i senyora Smith”.

També és força grotesca la gira actual que el senyor i la senyora Smith s’han muntat “por la tierras de España”, incloent-hi colònies com Catalunya, per tal de reafirmar-se en el càrrec. ¿No van sentir vergonya de si mateixos i del seus càrrecs, el senyor i la senyora Smith, en veure com milers de persones els blasmaven i els deien de tot a Poblet? Deixant de banda que el monestir de Poblet no hauria de rebre emperadors, la ciutadania, força més conseqüent, va expressar el seu rebuig més absolut als reis d’Espanya, a la monarquia espanyola i a la dinastia borbònica. Aquesta gent tan ufana i tan superba no és benvinguda a Catalunya. Catalunya n’és al·lèrgica, i mai, mai, no hi han regnat. L’han oprimida, sí. L’han oprimida tant com han pogut mentre els temps els han estat favorables, és l’únic que saben fer i que han fet al llarg de la història, tant a la península com a les terres d’ultramar. Però mai no hi han regnat. No es pot regnar contra un poble. I menys a l’Europa del segle XXI.

 

Que els reis espanyols, per poder fer quatre passes a Catalunya, necessitin protegir-se de la gent amb centenars de policies, ja diu que estem parlant d’uns reis que són al caire de l’abisme. Té gràcia, la cosa: van batejar el monarca actual com a Felip VI per perpetuar l’obra i la memòria de Felip V i resulta que serà Felip VI qui reunirà en la seva persona no tan sols la desfeta de Felip V, sinó també la de la dinastia borbònica, la de l’imperi espanyol, la de la Unidad de España i la de si mateix. Mals astròlegs té la casa reial d’aquell país que un dia es va dir Castella i que ara ja no sap qui és.

El 20 d’abril de 1990, ara fa vint anys, en una sessió al Parlament de Catalunya, el Borbó que ara s’autoanomena rei va dir: “Catalunya serà el que els catalans vulguin que sigui”. Quina frase més eufònica, oi? Era una frase tan buida com buit és el regnat del seu autor. Vint-i-set anys després d’haver-la dit, lloava per televisió els cossos armats de la seva corona que, al crit de “¡A por ellos!” van desfermar una forta violència contra el poble de Catalunya per voler-se expressar a través de les urnes. I no content amb això, la seva corona manté empresonada encara avui la presidenta del mateix Parlament on ell va dir aquella inoblidable, cínica i fastigosa mentida. Recordem que Espanya va apallissar, empresonar, exiliar i encara persegueix els membres del Parlament de Catalunya que van posar les urnes per tal que els catalans decidíssim que volíem que fos Catalunya. És l’únic que es pot esperar d’un individu que, tot obligant els seus súbdits a mantenir-lo com un multimilionari, s’atorga a si mateix, per llei, el privilegi d’estar per damunt de la resta d’homes i dones de la terra tot emparant-se en la impunitat més absoluta per fer i desfer sense haver de retre comptes a ningú. A ningú! Gran va ser la dignitat d’Àlex Fenoll, empresari sabadellenc, en negar-se a fer-li una encaixada en l’edició del 2014 del Mobile World Congress.

Tant de bo, tanmateix, si tot plegat es reduís a un sol individu coronat. Malauradament no és així. Cap individu no pot fer tot això sense la protecció d’un Estat, en aquest cas l’espanyol, que el necessita per mantenir la fantasia d’un imperi que no desperta només una profunda aversió a Catalunya, també, sense anar més lluny, a Portugal i als Països Baixos. Pobles amb bona memòria. Que ningú no pensi, però, que la República espanyola serà millor per a Catalunya. En absolut. Ho repeteixo: en absolut. La corona o la República només són branques de l’arbre. L’arbre és Espanya.

 

Comentaris