Felip VI serà el darrer rei dels espanyols?

"Seria un encert que Felip VI passés a la història per afavorir que Catalunya expressi la seva voluntat sobre el seu futur a través de les urnes"

L'encara príncep d'Astúries, Felip de Borbó i Grècia, va dir textualment l'any 1990 en un català entenedor durant un discurs públic al Parlament: "Catalunya és la que els catalans volen que sigui; això és el que fonamentalment us vull dir". Esperem, doncs, que el príncep, un cop proclamat rei Felip VI d'Espanya no oblidi aquestes breus paraules públiques, però molt significatives i aplicables al dret a decidir dels catalans.

A més, haurà de tenir molt present el procés que aquests darrers anys està vivint Catalunya; no es pot girar d'esquena com fins ara ha fet el govern que presideix Mariano Rajoy, que opta per ser insensible al que està passant a la Catalunya del segle XXI. Una política immobilista que compta amb el suport del PSOE.

Si el seu pare va passar a la història per la seva presumpta intervenció per avortar l'intent de cop d'estat del 23-F de 1981, seria un encert que Felip VI passés a la història per afavorir que Catalunya expressi la seva voluntat sobre el seu futur a través de les urnes. Joan Carles I ha optat per ignorar el procés català. Potser, entre la caça d'elefants, la seva intensa amistat amb la princesa Corina, els maldecaps que li ha comportat i comportarà el seu gendre Iñaki Urdangarin i les seves múltiples intervencions quirúrgiques, no li han deixat temps per percebre, entendre i actuar amb amplitud de mires sobre el que senten i volen una majoria dels catalans: votar amb naturalitat.

Si Felip VI vol ser el rei de tots els espanyols i, per ara, els catalans encara formem part de l'Estat, haurà de demostrar tenir més cintura que el seu pare i influir sobre el govern de Rajoy i el partit majoritari de l'oposició. Influir perquè el PP i el PSOE tinguin una visió més democràtica i oberta del procés català, i promoure la introducció dels canvis necessaris a la Constitució per permetre la consulta sobre el dret a decidir. Després, si cal, que ambdós partits facin campanya plegats perquè guanyi el "no-no". Però no entorpir un procés que Catalunya vol tirar endavant.

L'anunci de l'abdicació del seu pare, Joan Carles I, va mobilitzar en poques hores milers de persones arreu de Catalunya, el País Basc, Madrid i també a altres punts de l'Estat a favor de la república i, per tant, en contra de la monarquia espanyola. Unes manifestacions multitudinàries que mai abans s'havien vist i que el rei Felip VI tampoc podrà obviar. Ell serà un rei jove, amb 46 anys, un monarca del segle XXI, i ha de saber escoltar les diferents sensibilitats existents, els problemes d'avui i actuar en conseqüència. En cas contrari, tindrà un mandat més breu que el del seu pare.

Els temps han canviat. Franco és història i la transició està superada. Avui hi ha més mitjans de comunicació, xarxes socials i una crisi econòmica i social que està afectant milers de persones. Avui la societat civil ja no té por, està més activa que mai i és qui empeny els polítics que, massa vegades, van per altres camins. La monarquia ha de baixar de la trona, deixar de ser un conjunt de figures encartonades del passat i iniciar una segona transició, la seva. Ha de ser una monarquia del segle XXI. Però si el canvi a la corona és perquè tot continuï igual, les demandes per assolir una república aniran en augment i Felip VI aconseguirà ser el darrer rei dels espanyols. Té el seu futur a les seves mans.

 
 

Comentaris