El 17 d’agost farà un any que milers de persones d’aquí i d’arreu van ser víctimes directes o testimonis d’uns atemptats salvatges que van tenir lloc primer a les Rambles i hores després a Cambrils. Des d’aquells dies els catalans no han pogut desempallegar-se de l’estrès i la tensió que va provocar un tipus d’atac que tothom temia però que ningú esperava. Un mes després d’aquells fets la societat catalana va endinsar-se en una nova fase històrica marcada pels preparatius del referèndum de l’1 d’octubre, esbotzat brutalment per les forces de l’Estat espanyol.
A les portes del 17-A torna la polèmica sobre la presència del rei Felip VI a la capital catalana. Ara, però, poc importa que vingui o deixi de venir, perquè el que realment cal és sobretot recordar les víctimes i la millor manera de fer-ho és respectant els familiars que ocuparan el centre de l’acte que, com avança la regidora del Districte de Ciutat Vella en una entrevista amb ‘El Món’, serà “humil i sentit”.
Felip VI tornarà a passar un mal tràngol aquest 17-A quan es vegi obligat a repetir per enèsima vegada la pantomima del rei visitant un racó del seu regne, quan és evident que aquí ni se’l vol ni se l’espera. La ciutat martiritzada serà, com un boomerang, el seu suplici. La voluntat de diàleg, expressada indirectament aquesta setmana, és interessant. Però cal que aquesta voluntat s’acompanyi també de la voluntat de resoldre els conflictes, i que això no passi per la negació de drets fonamentals.
