Felicitats Mònica!

"Si una cosa està clara al panorama comunicacional català és la pluralitat d'opinions que s'hi expressen, especialment en el debat polític sobiranista"

Resulta curiós escoltar el líder de Ciutadans, Albert Rivera, passejant pels mitjans públics i privats catalans per denunciar que se'l censura, que se'l pressiona excessivament en les entrevistes, que se'l maltracta... Està en el seu dret de denunciar tot allò que vulgui. Encara que no sigui cert. Encara que ell i els representants del seu partit –sovint sense identificar-se com a tals- figurin entre les veus més presents als mitjans catalans tenint en compte el suport de què disposen al Parlament.

En qualsevol cas, sentir Albert Rivera a un mitjà públic dient que no el deixen parlar als mitjans públics és la constatació més evident de la falsedat de la seva afirmació. Hem de felicitar Mònica Terribas per l'entrevista que li va fer ahir a Catalunya Ràdio i per l'habilitat de plantejar en les seves preguntes els arguments que desmunten un discurs terriblement pervers i fals.

Els periodistes tenim molts problemes. La professió periodística no està precisament en els seus millors moments ni des del punt de vista econòmic, ni professional, ni de la llibertat i la qualitat de la informació. Però si una cosa està clara al panorama comunicacional català és la pluralitat d'opinions que s'hi expressen, especialment en el debat polític sobiranista. No només això. El fet cert és que en els mitjans catalans s'afavoreix amb especial intensitat i entusiasme la presència de veus diferenciades i contraposades que afavoreixin un contrast d'opinions més viu. Encara que això a vegades sigui tot just un recurs més en l'acarnissada lluita per l'audiència...

La llàstima és que aquesta situació no es produeixi a l'espectre comunicacional espanyol. Quina pena que CiU, ERC, Iniciativa o la CUP no tinguin la mateixa visibilitat als mitjans espanyols que té Albert Rivera i Ciutadans als mitjans catalans! Quina pena que ni tan sols tinguin l'oportunitat de treure el cap de tant en tant per recordar que estan allà encara que ningú tingui oportunitat –o interès- d'escoltar-los. No hi ha dubte que això empobreix d'una manera important el debat quan s'aborda la situació de Catalunya. De fet, el debat en aquest escenari mor d'inanició. Aquesta és la diferència. Uns volem debatre i els altres no.

Per tant, celebrem que el senyor Rivera tingui l'oportunitat dia sí dia també d'aparèixer en algun mitjà públic o privat català encara que sigui per repetir dia sí dia també que no el deixen parlar. Mentre pugui sortir a denunciar-ho amb l'assiduïtat amb què ho fa, podrem estar tranquils tot constatant com n'és de falsa la seva denúncia i com n'és d'obert el debat a Catalunya.

 
 

Comentaris