Pocs cops s’han fet esperar tant les paraules d’un entrenador de futbol, el guru de la tribu. Guardiola va tornar de vacances i va omplir el buit que havien deixat unes setmanes sense la rutina del futbol. El seu discurs, la seva roda de premsa, va tornar a posar cada cosa al seu lloc. I va parlar de sentiments. I me’l vaig creure.
Durant la darrera temporada he sentit a un parell d’entrenadors del Barça parlar del pes de les emocions, de la mètrica dels sentiments. A part d’en Pep, vaig escoltar en Xavi Pascual, entrenador del primer equip de bàsquet, que invocava l’equilibri emocional com una de les claus de la bona temporada que havia fet el seu equip. I em va agradar. Les emocions estan tan presents en la nostra vida que sembla que no els hi prestem atenció. És més, a la vida professional sembla que estigui mal vist parlar d’emocions. Sembla una cosa poc seriosa apel•lar a les emocions alhora de plantejar-se les fites de cada temporada, els objectius de cada any.
En el món de l’empresa els “maîtres à penser” s’inventen conceptes i matrius per tal d’objectivar les accions i els resultats. Alguns fins i tot venen milions d’exemplars de llibres que barregen les tècniques empresarials amb l’autoajuda. Però sempre defugen les emocions. Sembla que el capitalisme hagi d’excloure les emocions del seu horitzó.
Per això quan vaig sentir que en Pep Guardiola feia referència als sentiments per tal de justificar perquè no vol en Samuel Eto’o a la seva plantilla em va semblar interessant. Guardiola obria la seva ment i el seu cor a un tipus d’argumentació que tots sempre tenim en compte alhora de prendre decisions però que no volem fer públic. Parlar d’emocions i de sentiments sembla que ens degrada. I, al contrari, les emocions i els sentiments són les que construeixen el teixit de les nostres vides.
Les gran decisions vitals estan fetes del fang de les emocions i dels sentiments. Segurament, i per sentir-nos més forts, mirem de vestir les nostres decisions d’una certa tramoia racionalista, però la veritat és que el nas, la intuïció, els sentiments i les emocions expliquen millor que res el nostre pas per aquest món de persones.
Guardiola va dir que no vol jugar amb l’Eto’o per una qüestió de “feeling“. No s’hi sent còmode. No li agrada com és. No veu que pugui sorgir la màgia entre ells. I creu que l’equilibri que ha trobat aquesta darrera temporada no podrà repetir-lo la temporada que ve. Quina gran raó. Me’l crec.
