Espectacular. L’advocacia de l’Estat deu creure que ha fet un gest galàctic i en un impuls de contenció heroic acusarà per sedició i malversació, en comptes d’afegir-hi també rebel·lió, que és el que faran la Fiscalia de l’Estat i les acusacions particulars, com la de Vox. En total, els advocats de l’Estat demanaran 14 anys de presó, en una decisió intrascendent que ni tan sols afecta l’acusació dels fiscals, que es mantindrà en penes estratosfèriques de 25 anys, molt superiors a les d’assassinat, que oscil·len entre els 15 i els 20 anys.
Imagino que, a sobre, el govern socialista deu pensar de si mateix que ha actuat amb gran benevolència, comparat amb el del PP… Res, no hi ha res a fer. No volen parlar, no volen asseure’s en una taula, es neguen a baixar del seu núvol franquista, els importa un rave quedar-se sols a Europa i encara els preocupa menys que els catalans votin, una i altra vegada, una majoria absoluta independentista al Parlament.
Aquestes penes de presó -injustes, humiliants i basades en la mentida- afectaran la convivència de dues o tres generacions de catalans, això sí que és fracturar la societat. L’Espanya institucional és la preadolescent pija llegint en veu alta els pactes del 78, com si milions de ciutadans fóssim totalment idiotes. Amb una rendició d’extermini i descartat el pacte, queda l’acció popular. És l’unic que no sabíem ara fa un any.
