De fase 3 a fase 2?

"Esperem no tornar a passar de fase 3 a fase 2, però recordem que evitar-ho significa assumir la nostra responsabilitat individual per intentar no contagiar-nos"

La pandèmia no s’allunya per molt que ho desitgem, però malgrat el temps que ja fa que ens acompanya sembla difícil que els governants aprenguin a tenir la boca tancada. No per intentar evitar l’entrada del virus, que també, sinó perquè la seva dificultat per endevinar la següent calamitat que se’ns pot venir a sobre ha esdevingut proverbial manifestació de la seva imprudència. El Segrià ha hagut de tornar al confinament un dia després que la portaveu del govern afirmés que no calia. Però va haver de sortir el matemàtic atinat en el tema (ho ha estat des del principi) dient que la situació s’havia desbordat i que era del tot necessari fer-ho d’immediat per que poguéssim veure les consignes governamentals canviant com de la nit al dia.

D’altra banda, aquest cop un jutge ja s’ha pronunciat sobre l’avinentesa i legitimitat de l’ordre del Govern de la Generalitat que ve a restringir la circulació per a dues-centes mil persones a la comarca. I no hi ha estat d’alarma. Aleshores ens haurem de preguntar per a què servia la declaració d’un estat excepcional que ha provocat tant rebombori i que fins i tot ha fet la portaveu del govern de Pedro Sánchez negar les paraules del seu cap. Aquest deia a l’inici de tota la situació, allà a les acaballes del mes de març, que calia un comandament únic. Montero, fa poc menys d’un mes, ha dit que aquest comandament únic mai existit. Amb o sense comandament únic, amb o sense estat d’ alarma es pot limitar la llibertat de circulació? Jo diria que no. Ho pot fer igual el president del govern estatal o el d’una comunitat autònoma? Es clar que sense estat d’alarma li pertoca a aquest últim. I quines conseqüències té des del punt de vista sancionador en una o altra circumstància?

Hi ha un plegat de coses que no sabem, un plegat d'interrogants que semblen irresolubles i una situació d’anar i tornar sobre les condicions de vida, que són també econòmiques, de la gent planejant sobre un estiu estrany i amb greus dubtes sobre com ens aproparem a la tardor. Esperem no tornar a passar de fase 3 a fase 2, però recordem que evitar-ho significa assumir la nostra responsabilitat individual per intentar no contagiar-nos. La major part dels nous contagis semblen donar-se entre gent jove, que potser no és prou conscient del que significarà en les seves vides futures un nou confinament ara. Ni de la gran diferència entre el 3, el 2 i l'1.

 
 

Comentaris