Fase 1: solidaritat?

"Qui era incívic o insolidari abans continua essent-ho"

Les zones que ja hagin passat a la fase següent no necessàriament han hagut de patir el que sovinteja aquests dies a Barcelona: les terrasses dels bars obertes, la possibilitat de que es reuneixin fins a 10 persones sense necessitat de pertànyer a la mateixa família i les franges horàries en que es pot practicar esport han esdevingut un còctel complicat en el trànsit del confinament i el silenci a l’alegria i la festa. Perquè la barreja és camp abonat al repunt de contagis, cosa que pel que sembla ja donen per descomptat les autoritats sanitàries. La pregunta que molts ens fem és si això, per més previst que ho tinguin, no significarà a la llarga i sobretot amb l’arribada de la tardor, un nou col·lapse en el servei d’urgències dels hospitals, més morts que lamentar i més despesa que no pas inversió per intentar pal·liar-ne els efectes.

Ara bé, el principal dubte que es planteja és de tipus antropològic: per al pensament liberal hauria estat molt millor limitar el temps de confinament excepte per al personal de risc i apel·lar a la responsabilitat ciutadana per tal de prevenir els contagis. Tanmateix, aquesta actitud que va ser l’ adoptada pels gestors polítics a Suècia, no va donar allà el resultats esperats. Si entre els suecs, amb el sentit de responsabilitat individual i social que va aparellat a la cultura protestant, el nombre de contagis ha estat molt més gran que a la resta dels països nòrdics, més aviat genera un dubte pensar el que hauria passat aquí adoptant aleshores aquesta mena de decisió i, també, tot s’ha de dir, quina hauria estat l’actitud de l’oposició.  

 

No tothom és igual, ja ho sabem d’abans de la pandèmia, però el que crec que tampoc ha canviat desprès que hagi arribat és que hi ha moltes altres persones, grups de gent que amb les seves actituds obliguen a un diagnòstic moralment demolidor. Semblen oblidar a qui s’ha deixat la pell per salvar als altres i menystenint el seu l’esforç titànic i el cost psicològic que suposarà, estiren els seus moments alliberats (que no de llibertat) amb l’alegria i la festa. No ens enganyem: qui era incívic o insolidari abans continua essent-ho. Perquè el pecat no entén de virus. O millor dit, és el mateix virus de sempre.

 

Comentaris