Fase 0 a fase 1

"Si el 8 de març Sánchez i el seu govern es llançaven al carrer, al ministeri de l'Interior ara s’han prohibit les diverses manifestacions en commemoració del Dia del Treball"

Aquesta setmana alguns territoris de l’Estat han entrat en la fase 1 de la desescalada, mentre altres ens mantenim a la fase zero. A Catalunya Torra i Sánchez han coincidit en entendre que en la major part de la comunitat encara no es donaven els requisits per fer-hi el salt. Mentre aquesta curiosa sintonia es feia palesa, ens ha passat per sobre un 1 de maig encara més sorprenent. Si el 8 de març Sánchez i el seu govern es llançaven al carrer, tot i estar advertits des de feia setmanes de l’arribada dels contagis massius, al ministeri de l’Interior ara s’han prohibit les diverses manifestacions en commemoració del Dia del Treball anunciades en diversos llocs d’Espanya.

La resposta judicial ha estat dispar en respondre als recursos contenciosos incoats pels que pretenien manifestar-se. Així, mentre a l’Aragó la resposta del Tribunal Superior de Justícia ha donat la raó als recurrents, a Galícia ha estat negativa. És justament aquesta sentència del Tribunal Superior de Justícia gallec la que, recorreguda en empara, ha obligat el Tribunal Constitucional a manifestar-se al respecte, fent així patent que el tema resulta polèmic.

La raó del TC per denegar l’empara, dit de manera molt simplificada, ha estat la ponderació entre el dret a la vida i la llibertat de manifestació, amb victòria, pel petitíssim marge del vot de qualitat de la presidència, d’aquella primera. Sobre la seva decisió hi gravita d’una banda el fet que la llibertat de manifestació és una de les úniques dues ocasions en què la Constitució utilitza el terme “ordre públic”. Diu en concret l’article 21 que les manifestacions poden ser prohibides en cas que existeixin “fundades raons d’alteració de l’ordre públic amb perill per a persones i béns”. Però ens hem de preguntar si una manifestació on els organitzadors havien ofert realitzar-la en cotxe per evitar eventuals contagis pot produir sospita fundada d’alteració de l’ordre públic, que a més, perquè tots els requisits descrits al precepte constitucional s’han de donar, sigui un perill per a persones i béns. Sembla difícil acceptar-ho, excepte si tenim un concepte d’ordre públic expansiu (com ho era el franquista).

D’altra banda hi ha el fet que els drets fonamentals no viuen sols, i la seva interpretació sistemàtica ha de tenir en compte la seva compatibilitat amb altres drets, sobre tot quan, com és el cas del dret a la vida, algun s’eleva sobre la resta per la seva consideració de pressupost ontològic de tot el catàleg de drets i llibertats. En reiterades ocasions el TC  li ha atribuït aquesta condició prevalent quan s’enfronta a la llibertat de consciència, sempre emparant-se en la condició de garant que té l’Estat sobre les persones que es troben sota la seva tutela: en el cas dels membres del GRAPO i la seva vaga de fam en presó, el TC va dir que en cas d’arribar a la inconsciència havien de ser alimentats parenteralment malgrat que això signifiqués afectar la seva llibertat ideològica. En el cas de persones menors d’edat a les quals s’ha de transfondre sang, com en el cas dels testimonis de Jehovà, va passar quelcom semblant, excepte en cas da maduresa del menor.

 

Ara era una qüestió de risc vital menys imminent, però no hi ha certesa sobre el grau de perill que per a la vida pot suposar el coronavirus, i el TC (la majoria dels seus membres) deu haver pensat que és millor evitar que l’Estat incorri en responsabilitat per la mort dels contagiats, tot i que això pugui significar veure arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans la reclamació d’un sindicat per haver actuat amb un excés de zel. Així, també sobre Sánchez ens interroguem si no estarà actuant amb manca de proporcionalitat, a tenor de l’actuació del ministeri de l’interior en territoris que, com Galícia i l’Aragó, han passat ja de fase 0 a fase 1.

 

Comentaris